La Vanguardia (Català-1ª edició)
El nivell educatiu i la professió també varien segons l’origen
Principals bar xen els madrilenys a Barcelona
Principals barris on resideixen el
FONT:
MADRID
BARCELONA as ha molts bascos i venen molt. Aquí i a molts altres locals de la zona també”.
Ara bé: no deu ser per trajectòria històrica i on ja estaven abans, hi continuen anant? Cristina López Villanueva, sociòloga de la Universitat de Barcelona, relata: “En un moviment migratori s’han de tenir en compte els condicionants del lloc d’emissió i recepció, i en aquest l’element que més influeix és el preu de l’habitatge i del sòl, que selecciona a l’hora d’atreure i expulsar població. En llocs de preus elevats se situa la població amb rendes altes. I Madrid i Barcelona, ciutats d’alta intensitat migratòria, registren els preus de l’habitatge més elevats d’Espanya. Així és que la concentració de persones d’una mateixa comunitat es pot relacionar amb la renda del lloc d’emissió”.
És més, Goerlich, per la seva part, assenyala que si a això s’hi afegís el nivell educatiu o l’ocupació dels migrants de Madrid a Barcelona, per exemple, s’observaria, “gairebé segur”, que són
Sarrià-Sant Gervasi
Esquerra de l’Eixample
Les Corts
Dreta de l’Eixample
Gràcia a Madrid
Hispanoamérica
Mirasierra
Embajadores
Aravaca
Guindalera
Principals bar xen els extremenys a Barcelona
Principals barris on resideixen
MADRID
BARCELONA
Sant Andreu
La Verneda i la Pau
Prosperitat
Sant Martí de Provençals
Marina del Port Vell ellalleonesos a Madrid
Aluche
Las Águilas
Peñagrande
Pinar del Rey
Ventas persones amb un nivell educatiu elevat i ocupacions amb altes remuneracions i el contrari seria cert per als immigrants extremenys. “És una mica estilitzat, però en línies generals, és així”, conclou.
I és que com a Madrid, a Barcelona passa el mateix, tot i que el mateix any que Madrid, la Ciutat Comtal atragués la meitat de la població d’altres comunitats; és a dir, sobre uns 40.000 nous empadronats.
A la capital catalana són majoria, més enllà dels catalans, els andalusos i els castellanolleonesos a més d’aragonesos o gallecs. Però no falten al top 10 madrilenys i bascos. Tampoc els extremenys. I de nou els bascos i madrilenys es concentren a la zona alta, la més cara i exclusiva de la ciutat, al contrari dels extremenys, majoritaris al nord-oest de la capital catalana, zona amb ren
A Madrid són majoria els castellanolleonesos; a la capital catalana, els andalusos
Bilbao i València veuen una distribució més equitativa entre barris que en les onades migratòries anteriors
des més baixes com l’esmentada Prosperitat, la Verneda i la Pau.
Juan Antonio Módenes, investigador principal sobre “Demografia de l’habitatge” del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que l’èxode rural pel canvi del model agrari i industrialització durant el segle XX va ser la causa de la primera onada migratòria, “la qual cosa actualment té el seu reflex en els moviments de mà d’obra relacionats amb el turisme massiu”. Al seu torn, afegeix, els fluxos relacionats amb l’Estat i els serveis públics donats llavors avui “s’han diversificat a fluxos també relacionats amb les estructures de gestió empresarial”.
Els primers fluxos afectaven, i afecten, persones de baix nivell socioeconòmic. Els segons, persones de més recursos familiars i socials. “I la clau és que uns i d’altres tenen orígens geogràfics diferents”, continua. Es va veure, repeteix, durant els anys seixanta. I es veu en el present tot i que els fluxos siguin inferiors i per cobrir ja no llocs de treball a la indústria sinó a tota la gamma de serveis personals de baix nivell.
Més enllà, la normal integració de les passades onades migratòries interiors a Espanya es veu en els casos de Bilbao i València, destinacions importants en el passat, avui ja molt inferiors, on sembla que s’assenta un equilibri entre orígens i barris sense grans distincions en la distribució entre elles més enllà que a la capital biscaïna abundin sobretot els nascuts a Castella i Lleó i a la Comunitat Valenciana, els manxecs. ●