Cursa electoral per Barcelona

La decisió d’Ada Colau de presentarse com a candidata per tercera vegada a l’alcaldia de Barcelona suposa el tret de sortida de la precampanya per a les eleccions de l’any que ve. Si ho comparem amb les curses de cavalls, l’alcaldessa surt amb un cap d’avantatge respecte a la resta de genets. Un cap és molt poc, però va ser així com va guanyar el 2015. I va ser per aquesta curta distància com va perdre el 2019, tot i que va revalidar el càrrec gràcies a la inestimable ajuda de la muntura del partit de Manuel Valls. Així es va convertir en el primer alcalde de Barcelona en democràcia que accedia al càrrec sense tenir la llista més votada.

La cursa per aconseguir l’alcaldia de la capital catalana tornarà a ser molt ajustada, i potser caldrà fer servir la foto d’arribada per un triple empat tècnic entre el partit de Colau, ERC i el PSC. Ocupar el càrrec sempre dona avantatge, per la presència mediàtica de la màxima representant de la institució i perquè es posa en relleu l’acció de govern si té l’acceptació majoritària de la ciutadania. Tot i que en aquest cas els barcelonins estan dividits entre els defensors i els detractors de l’alcaldessa. La prova més clara és la valoració negativa que li atorguen els veïns. A l’últim baròmetre municipal de fa cinc mesos, la meitat dels barcelonins (49,4%) qualifiquen de dolenta o molt dolenta la gestió del govern municipal i suspenen l’alcaldessa amb una de les notes més baixes rebuda per un alcalde de Barcelona.

No obstant això, Colau té molt fidelitzats els seus votants i hi compta per intentar revalidar el

Colau surt amb un cap d’avantatge en la cursa electoral perquè els seus dos rivals arrosseguen pes

càrrec. Si a això hi afegim la dispersió de vot entre els seus rivals, la seva victòria és possible. ERC i PSC són els dos partits amb possibilitats més clares de vèncer l’alcaldessa, però tenen un greu problema. Tots dos han donat suport durant aquest mandat a les principals iniciatives de Colau, pressupostos inclosos. El PSC forma part del govern municipal i ERC n’ha estat el soci preferent des de l’oposició. Com es poden presentar davant la ciutadania com a alternativa a Colau si han estat còmplices de les seves polítiques? Seran creïbles, les seves crítiques a l’alcaldessa, si tant republicans com socialistes han donat suport a la seva gestió? Aquí es trobarà la clau. Per això hi ha veus en aquests dos partits que defensen un canvi de candidat per desprendre’s d’aquesta rèmora.

Colau és conscient d’aquest avantatge davant els socis, i, per això, al seu discurs d’acceptació de la candidatura va subratllar el suport que ha rebut d’aquests dos partits. En aquest sentit, tant el PSC com ERC han donat molt més bon tracte polític als comuns que no pas el que aquests últims han atorgat als seus socis socialistes al Govern d’Espanya o al Govern català. Unides Podem i En Comú Podem han tingut una actitud pública molt crítica que els ha permès mantenir un perfil diferenciat. No ha estat el cas dels socis preferents de BComú a Barcelona, que han utilitzat guants de seda. Tot i que encara queda un any i poden passar moltes coses.