La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El públic s’ha sorprès que en realitat soc molt introvertida”
Amy Schumer Protagonista de ‘La vida y Beth’ (Disney+)
Tot i que fa anys que és una de les comediants més prestigioses dels Estats Units, el 2022 ha demostrat ser molt especial per a ella. De fet, Amy Schumer va ser a l’escenari del teatre Dolby conduint la gala dels Oscars que encara ressona a causa de la ja llegendària bufetada de Will Smith a Chris Rock, i a més va estrenar nova sèrie, La vida y Beth, que finalment es pot veure a Espanya a Disney+. Com ella mateixa confessa, Schumer, que a més és creadora i guionista, revela en aquesta història de ficció aspectes d’ella mateixa desconeguts per als que la coneixen per la seva personalitat explosiva i les sortides inesperades. Com si tot això fos poc, els pròxims mesos tornarà amb la cinquena temporada d’una altra sèrie seva, Inside Amy Schumer.
Hi ha molt de vostè en aquest personatge, a qui ha donat el segon nom, Beth: una germana petita i un pare que va acabar en fallida. Tot i això, té moltes altres característiques que no se li assemblen gens...
Decididament la Beth està basada en una part meva i crec que una de les coses que ha sorprès l’audiència és que en realitat soc molt introvertida. Amb tot, estic convençuda que som molts els que tenim facetes diferents que no sempre s’avenen gaire entre si. En aquest sentit, em sento molt segura de mi mateixa i alhora em veig com una persona que té una autoestima molt baixa. Aquesta és una de les coses de les que vam parlar amb Violet Young, qui interpreta la Beth quan és mes jove, sobre com pots oscil·lar entre aquestes característiques oposades. Però crec que tot és part d’una evolució personal amb què tothom es pot identificar, perquè cadascú de nosaltres sempre està intentant convertir-se en la seva millor versió.
Com va ser de complex trobar un equilibri a la sèrie entre la comèdia i el drama?
La intenció va ser fer riure el públic i alhora que tingui moments emotius. Crec que qualsevol sèrie que aconsegueixi emocionar i fer pensar es mereix el temps de la gent, i per això volia fer una cosa especial, que estigués basada en la realitat, però alhora que fos divertit. I és que la vida és un gran trauma i és molt de dolor, i poder riure-se’n i créixer a partir de les experiències traumàtiques és l’única cosa que podem fer.
Sempre ha estat molt eficient plasmant el retrat de l’ànima femenina... Hi ha un moment al tràiler en què algú pregunta al meu personatge si té cap condició preexistent, i ella respon: “Soc una dona”. Aquesta és una declaració molt forta. Només puc parlar com una dona d’origen europeu, però les dones en general no han estat tingudes mai en compte en res. Jo vaig créixer en una cultura en què els nens eren els que havien de ser divertits, els que havien de parlar en públic, i les nenes només havien d’estar maques. Tot el valor estava posat en com ens vèiem, i això et feia sentir que no tenies dret a res. El que em va estimular per ser comediant quan era jove era veure com altres dones s’atrevien a ser divertides i parlaven honestament de les seves lluites. Simplement m’interessa reflectir tot això en les meves històries.
En quina mesura es va posar límits a l’hora de mostrar detalls de la seva vida personal?
No sé si em vaig posar límits. Jo volia compartir les facetes més vulnerables i fosques, perquè a més és una cosa terapèutica. Soc curosa pel que fa al que comparteixo sobre altres persones i sempre m’asseguro que m’hi autoritzin abans d’incloure-ho als meus guions. Però quan es tracta de mi crec que he compartit més del que convenia. Malgrat tot, em fa sentir molt bé si alguna cosa d’això ha fet que algú es rigui o se senti més bé amb si mateix. El cas és que hi ha molts exemples de grans comediants que han sabut burlar-se de si mateixos per fer riure. Han de poder ser capaços de criticar-se obertament i mostrarse vulnerables, perquè si no no duraran gaire, fent això. ●
El paper de la dona “Vaig créixer en una cultura en què els nens eren els que podien ser divertits, i les nenes, només ser maques”