Els temarros d’‘Eufòria’

Fa uns dies s’obria un debat a Twitter sobre com s’hauria de dir en català el que en castellà és un temazo. La història té diferents vessants. D’entrada, per ferho de manera cronològica, cal dir que ni en el diccionari normatiu català ni en el castellà hi apareix la paraula tema amb el sentit de ‘cançó’. Sí que s’hi recullen accepcions musicals, com ara “motiu melòdic d’una composició musical”, però enlloc diu que sigui sinònim de cançó. Quan, fa més de tres decennis, vaig començar a treballar en el món de la correcció, els meus mestres a la redacció de La Vanguardia em van advertir de l’anglicisme: “N’hem de dir cançó. Això de tema és una influència de l’anglès que cal evitar”.

Llavors va passar el que en la història d’un corrector en podríem dir la cançó de l’enfadós. Els periodistes escrivien tema i els editors d’estil ho canviàvem per cançó. En dic la cançó de l’enfadós perquè és com donar-se cops de cap contra una paret: quan una paraula ha passat a formar part del lèxic propi d’un àmbit, pretendre canviar-ne l’ús és perdre el temps i la paciència. A poc a poc, doncs, la paraula es va assentar i avui, malgrat que els diccionaris normatius la ignorin, és d’ús general.

Ho és tant, que quan algú vol dir que una cançó és molt bona, en castellà recorre al sufix augmentatiu valoratiu i en diu temazo. Fins i tot hi ha una cançó de Suu que personifica la paraula i la repeteix unes quantes vegades, Eres un temazo. Si ho volem dir en català, aquests sufixos valoratius no són tan freqüents, per això el que tocaria és dir-ne un tros de tema, però la realitat és tossuda i molts parlants busquen aquest equivalent derivat. Jo n’acostumo a dir temarro, però en la conversa de Twitter encetada per @brotbord se n’hi apunten d’altres, com ara temacle o temarral.

Tot plegat ve del programa de TV3 Eufòria, la versió nostrada d’Operación Triunfo: intèrprets ben variats, posades en escena espectaculars, un jurat amb tres veus diferents que es complementen enriquidorament, un equip docent admirable i un Miki Núñez excel·lent en el seu paper de contrapresentador. Eufòria aconsegueix donar visibilitat al jovent, a diverses identitats sexuals i a estils musicals actuals i precedents, creant un lligam interessant entre la música de diferents generacions.

Quan els lingüistes ens trenquem les banyes proposant fórmules per fer atractiu el català sense fer de mestretites ens referim a propostes com aquesta, tot un encert de la tele pública catalana. Del programa de llibres que va néixer dijous m’estimo més no parlar-ne, potser és que no tinc paraules.

Amb estils musicals actuals i precedents, el programa crea un lligam entre generacions