Èpica folklòrica

Vetusta Morla

Lloc i data: Palau Sant Jordi (21/V/2022)

El grup madrileny Vetusta Morla va reunir prop de deu mil fans a Barcelona, en la que és gira de presentació del seu nou disc Cable a tierra, un treball que, tal com indica el títol, busca la connexió amb les arrels del folklore. Al sextet, que lidera el carismàtic cantant Pucho, s’uneix en directe sis músics més, reclutats del grup femení gallec Aliboria i dels palentíns El Naán. Ells són els encarregats de remarcar el sabor tradicional amb les seves veus, panderetes, panderos quadrats, sedassos i fins i tot una mandíbula de burro.

Això no vol dir que Vetusta Morla hagi abandonat un bri del seu so èpic, sinó que l’adapta perquè, de manera intermitent, s’agermani amb el folklore ibèric, siguin muñeiras, música d’arrel castellana o popular catalana, com Els tres tambors que Pucho va improvisar per introduir Al final de la escapada. L’experiment funciona i fins i tot impregna cançons de discos anteriors. Va ser el cas de 23 de junio, un vals amb acordió en què es marquen un ball com si fossin a la fira del poble. L’ancestral va de la mà de la tecnologia punta, amb reixes que pugen i baixen i cuidades projeccions il·lustrant a les mil meravelles el que exposen les cançons. Va ser el cas de la misteriosa Corazón de lava, la lletra de la qual parla d’unes cuques de llum que semblen inundar l’escenari amb punts de color; o un movible i multicolor teló de fons amb relleu, en el tram final d’un concert que va superar les dues hores.

Quan la banda en solitari es va ocupar de clàssics anyencs, cas de la inflamada Lo que te hace grande, la melodramàtica Sálvese quien pueda o la grandiloqüent Boca en la tierra, es va evidenciar la gran connexió que estableixen amb els seus seguidors, que valoren l’afany d’un Pucho que sembla en tràngol, esgargamellant-se i ballant com un possés, portat amb safata per una solida banda que, tal com indica el títol de La vieja escuela, es mou principalment entre els clímaxs guitarrers de matís progressiu, sense fer escarafalls del ballable, ja siguin els indicis de Palabra es lo único que tengo o un Te lo digo a ti en clau de rave psicodèlica. ●