L’error de l’‘ésser superior’

AFlorentino, l’ésser superior (d’aquesta manera submisa el va batejar Butragueño en agraïment al contracte vitalici que li té signat com a cara amable del madridisme), li van fallar els càlculs amb la suposada fidelitat d’Mbappé amb el Reial Madrid. El president plenipotenciari estava convençut que no el deixarien amb un pam de nas i va sucumbir dues vegades davant la cobdícia del futbolista i de la seva mare representant. El president madridista estava segur que no li passaria el mateix que al Barça amb Neymar. El seu convenciment no era del dos-cents per cent, sinó que arribava al mil per mil. Mentrestant, els seus portaveus s’han passat dos anys anunciant per activa i per passiva l’arribada del jove astre francès.

Fins i tot el que fa un any que no li dirigeix la paraula, ni li despenja el telèfon, perquè un bon dia va tenir la gosadia d’entrevistar al seu canal de Twitch José María García, a qui odia de manera furibunda. Però ja se sap el que passa amb aquests personatges, que pensen que estàs a favor seu o en contra, i la llibertat d’expressió només la respecten quan es parla o s’escriu al seu favor. No voldria ser al cap de José Angel Sánchez, el sempre amagat director general blanc, la mà dreta del president i el seu principal executor. Al Bernabeu haurien de rodar caps, perquè el ridícul és dels grans i amb majúscules.

Aquest cop serà difícil tenir la premsa emmordassada, per més que Antonio Farreras dissenyi alguna estratègia per desviar l’atenció. La final de dissabte a París jugarà a favor que es parli més del Liverpool que del fiasco. Però a Madrid ja sonen veus que assenyalen el president, que sense tenir cap precontracte signat amb el jugador estava convençut que acabaria vestint de blanc. Perquè Mbappé era un més dels nascuts per jugar al Madrid, com tantes vegades ha relatat el president Pérez quan ha presentat algun dels seus fitxatges galàctics. Ningú no s’explica per què va arriscar tant, i més tenint en compte els precedents del PSG, club al que normalment no li treuen cap de les seves estrelles. Que ho diguin al Barça, que es va quedar amb les ganes de Verrati, Thiago Silva, Marquinhos o el retorn de Neymar.

Per més diners que pugui tenir el Madrid, els de Qatar en tenen molts més. En qüestió de diners, estan en una altra lliga, amb el consentiment de la FIFA, de la UEFA i de la mare que els va parir. La noarribada de Mbappé és tot un torpede en la línia de flotació blanca, perquè també comporta la renúncia per Haaland i desapareix l’estendard que lideri la renovació d’una plantilla en què les seves vaques sagrades són pròximes a l’edat de jubilació i sense recanvis a la vista.