Ciccone arrodoneix l’espectacular Giro del Trek

Una etapa i 10 dies de rosa per a l’equip revelació

Dissabte, per primera vegada en deu dies, el Trek no va pujar al podi del Giro. Juanpe López va estar deu etapes de rosa. Finalment, després de defensar-lo, el va cedir a Torí, després de quedar-se totalment sol al Superga. L’equip no va trigar a tornar a presentar-se per recollir un premi. L’italià Giulio Ciccone, el teòric cap de files de l’esquadra italo-nord-americana, va córrer tan alliberat sense haver de treballar per a ningú que va guanyar una etapa amb dos ports de primera i final a Cogne, de segona.

Arrodoneix un Giro espectacular per a l’equip, que ha tingut una presència grandíssima a la corsa rosa, amb 10 dies amb la maglia rosa i una victòria d’etapa. I encara queda tota la tercera setmana al davant.

A Ciccone li va costar d’estar a prop de Juanpe López els dies durs. Al Blockhaus es va quedar molt aviat i va perdre nou minuts. A Torí es va despenjar ja en el primer pas pel Superga, quan es va desencadenar la batalla, i es va deixar 13 minuts. Semblava que no tenia cames, però en la primera etapa alpina es va retrobar amb la seva millor versió. Corrent amb llibertat, l’italià va demostrar ser el més fort de l’escapada. “Per a mi ha començat una altra cursa”, va confessar, sense embuts, que ara es podrà moure millor.

Als 27 anys, per la seva manera de córrer, Ciccone sempre és un mal soci en una escapada. Perquè és bon baixador, perquè quan està inspirat va sobrat a les pujades i perquè té grapa i li agrada lluir-se. Una mena de Virenque o Alaphilippe, que adoren els focus. Fins a tres vegades va atacar en la llarga pujada a Cogne. Primer va despenjar Buitrago. Després se’n va anar de Carthy. “El més dur era a la part inicial del port. He dit ‘Me’n vaig sol’ perquè m’estimava més no arribar acompanyat al final. Ha estat la meva victòria més maca”, va dir a la meta, on va tornar a llançar al públic les ulleres –és una de les seves tradicions– i es va emocionar. En ell, que ja ha guanyat tres etapes al Giro (2016, 2019 i 2022) i va ser líder momentani del Tour tot i que no és un vueltòman, recauen moltes esperances del ciclisme transalpí per a les proves de tres setmanes ara que se’n va Vincenzo Nibali, guanyador de les tres grans voltes.

Entre els favorits no hi va haver batalla. Es van concedir una treva en espera de l’etapa de dimarts amb el Mortirolo i el Valico de Santa Cristina, camí d’Aprica. Això sí, el líder Carapaz va voler esgarrapar algun segon a l’esprint final del grup d’elegits per ampliar el marge amb Hindley, Almeida i Landa. Finalment els jutges no van picar temps. “Ha estat una jornada de desgast”, va resumir abans del temut Mortirolo. ●