La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’actiu més gran dels bancs no està en els seus balanços: és la seva credibilitat”
David Cerqueda es capté de manera sigilosa al lluminós despatx que té a la seu de l ’Autoritat Financera Andorrana (AFA), des d’on s’albiren els pics encara nevats de les muntanyes. No hi ha temps per a la treva. Ser supervisor i regulador provoca una atenció màxima per vetllar per la salut del sistema financer andorrà. Des de fa un any i mig porta les regnes d’una institució clau per al principat des de la qual vol treballar perquè Andorra consolidi la seguretat i l’homologació del seu sistema financer. Se sent més metge que xèrif. Sens dubte és així en aquest directiu de formes exquisides i verb suau que s’ha bregat en el passat a les places financeres de París i Londres i també en el negoci digital del Grupo Godó. Ell prefereix receptar a imposar, però sap que, si és necessari, desenfundarà en benefici del principat.
Quines sensacions té després d’un any i mig a l’AFA?
La primera és que el sistema financer –bancs, asseguradores i financeres– són empreses ben gestionades. Cal esforçar-se a explicar tot el que es fa bé, perquè a vegades la imatge que es projecta des de l’exterior no s’ajusta a la realitat. Sofrim encara la imatge del model de negoci que existia, i ara es proveeix de serveis financers innovadors i homologables a qualsevol jurisdicció europea. Quin creu que és el futur del sector financer andorrà en relació amb l’acord d’associació amb la Unió Europea?
No solament hem de vetllar perquè els bancs funcionin ara, sinó també en el futur. De cara a les negociacions amb la UE, és clau que el nostre sector tingui unes regulacions equivalents i proporcionals a les entitats de la Unió. En segon lloc, hem d ’assegurar-nos que els nostres bancs siguin eficients, molt competitius. De moment ja hi ha un exercici de concentració. De cinc grups bancaris està previst que es passi a tres. Més grandària, més competitivitat. I a més hem d’aconseguir que els nostres bancs siguin molt eficients no perquè estiguin traspassant els costos als clients, sinó com a resultat d’una bona gestió. Pot haver-hi un incentiu a apujar els costos dels serveis, però no seria bo ni per a l’economia del país ni per als bancs, que no serien competitius.
S’està modernitzant, el sistema bancari a Andorra?
Està implantant molts canvis cap a la digitalització. I no solament per afavorir el servei als clients, sinó en la pròpia gestió. La banca està apostant fort per posar a disposició dels destinataris elements de millor control.
Una de les funcions de l’AFA és protegir inversors i clients. En quin grau se situa aquest nivell de protecció?
En línia amb la UE. Els clients tenen garantits els seus drets en les seves entitats i en el supervisor.
Quina valoració fa de l’últim informe de l’FMI sobre la plaça financera d’Andorra?
L’FMI ha destacat el nivell de solvència i de liquiditat de la banca andorrana . Ens mostra punts forts i també aspectes a millorar. Reconeix que hi ha molt bones bases per continuar enfortint el sector. Hi ha riscos, però els balanços són bons. I posa en valor la importància de tenir un bon supervisor: com més diligent sigui, millor funcionarà el sistema i més credibilitat internacional tindrà.
Han superat amb nota la crisi de la pandèmia. Quina és la sensació sobre l’empenta econòmica?
Com que el sector terciari té més pes, depenem molt de l’evolució dels països veïns. És cert que l’any passat Andorra va créixer amb força i que la previsió d’enguany també és d’un creixement rellevant. Crec que la salut del país és bona. Nosaltres ens fixem en grans indicadors, com la morositat de les empreses, que s’ha mantingut i fins i tot ha baixat, i el grau d’endeutament de l’Estat. Totes dues mètriques exhibeixen una idea de situació confortable.
Així doncs, l’analítica del pacient és bona.
Sí, els indicadors són satisfactoris, però hem d’esforçar-nos per mantenir-los i millorar-los.
Pel que fa als sectors, quins creu que estan creixent més?
El sector immobiliari. És bo perquè significa una part rellevant del creixement del PIB, encara que com a supervisor hem d’estar alerta per si canvia la tendència.
Quin paper té a Andorra l’univers dels criptoactius?
La tecnologia de registre distribuït té moltes possibilitats. Fomentar la innovació és un dels objectius de l ’autoritat f inancera. Però hem d’assegurar-nos que serveixi per a activitats positives per als ciutadans. Per contra, aquesta tecnologia mal utilitzada pot comportar risc de desprotecció dels usuaris, per exemple amb estafes, i risc de blanqueig de capitals.
Com està legislat?
Hi ha una proposició de llei en tràmit parlamentari. S’hi estan fent esmenes, el text inicial era deficient. Es va posar en marxa fa dos anys i ha quedat antiquat. Si s’aprovés tal com estava, quedaria molt desfasat. Hem facilitat al Parlament una anàlisi tècnica que estem convençuts que servirà al legislador per millorar la llei.
Aquest text legislatiu està protegint l’inversor?
S’ha d’esmenar perquè protegeixi millor l’inversor, perquè s’eviti el blanqueig i s’adapti més a les necessitats d’Andorra, ja que s’han bolcat textos d’altres països. Cal actualitzar-lo i introduir-hi una seguretat jurídica que actualment no té.
M’imagino que millorar aquesta futura llei és clau per a un país que ja ha viscut en l’ombra.
Andorra és un país que, a vegades de manera interessada, és sospitós a ulls de tercers, i per tant cal fer les coses molt bé.
Està en joc la reputació del país?
Sí. De tot el país. Hem aconseguit treure’ns l’etiqueta de la jurisd icció dubtosa i ara seria molt injust que se’ns pogués tornar a penjar el cartell del dubte. Pensi que l’actiu més gran dels bancs no està en el seu balanç: és la seva credibilitat.
Viu el sector amb intensitat.
És necessari. L’FMI ens deia: “Vostès se senten els policies, els xèrifs del sector?”. I en certa manera és així. Cal corregir disfuncions. Jo veig més l’autoritat financera com un metge: vetllar per la salut dels pacients, veure els indicadors. Com a metges prescrivim receptes. I una cosa important: a més, podem obligar-los a prendre la medicina.
“Andorra, de vegades de manera intersesada, és sospitosa a ulls de tercers, i per tant cal fer les coses molt bé”
El Govern d’Andorra ha aprovat el decret per fixar el nou salari mínim interprofessional pel qual s’incrementa un 3,67% des del primer de maig i es fixa en 1.201,20 euros mensuals. Aquesta decisió s’emmarca en la llista d’accions destinades a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania que viu al principat.
Aquesta percepció és la segona vegada que registra un increment el mateix any. El gener passat ja va augmentar el 3,3% –que correspon a la variació de l’IPC–, amb la qual cosa l’increment en el que va d’any arriba fins al 7%. La nova revaloració de la prestació va també en la línia marcada per l’Executiu d’acostar-se al llindar recomanat pel Consell d’Europa, que recomana que els salaris mínims se situïn com a mínim en el 60% del salari mitjà, segons indica la Carta Social Europea. La xifra queda en 1.201,20 euros mensuals o en preu mínim per hora de 6,93 euros.
La decisió de tornar a augmentar el salari mínim significa també un retoc a l’alça del llindar econòmic de cohesió social (LECS), la qual cosa implica augments directes en unes quantes prestacions no contributives: de desocupació involuntària, familiars per fill, pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, de solidaritat per a gent gran, complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat, i pensions temporals de viduïtat i pensions d’orfenesa.