La Vanguardia (Català-1ª edició)
El capital risc punxa la bombolla de les valoracions de ‘start-ups’ europees
Lluny de les turbulències dels EUA, algunes valoracions cauen a la meitat
L’ecosistema digital europeu comença a notar les turbulències que viu el sector tecnològic dels Estats Units, que ha vist caure el Nasdaq un 30% des de començament d’any i ha protagonitzat acomiadaments massius en empreses emergents de Silicon Valley (l’última, Caravana, amb la retallada de 2.500 llocs de treball).
A Europa la situació no ha aribat a la mateixa gravetat, tot i que els inversors adverteixen un canvi de cicle. “Hem arribat al final de la bombolla”, indica Lina Chong, inversora del fons berlinès Target Global, amb delegació a Barcelona. Chong explica que les valoracions de les empreses emergents havien aconseguit màxims els últims anys. “L’elevada liquiditat al mercat i l’interès per la digitalització arran de la pandèmia havien inflat les operacions. Si el més habitual era valorar una empresa emergent de software tecnològic, multiplicant per 10 o 15 vegades els seus ingressos, els últims dos anys s’havien arribat a duplicar aquests valors, o fins i tot més”. La tendència ha acabat. Els últims mesos, els múltiples són del 5 o 6”.
Ho constata Carlos Blanco, fundador d’Ecomenda VC. “Les valoracions estan caient a la meitat en empreses emergents de software (SaaS) i serveis a empreses (B2B). Els últims dos anys, els múltiples se situaven entre 30 i 50, i ara, estan entre el 8 o el 15”. Tot i això, per l’inversor barceloní, l’ecosistema no està vivint el final d’una bombolla, sinó correccions del mateix mercat davant “creixements exagerats” de les valoracions.
Els fons inversors, que són clau per finançar el creixement d’aquestes empreses digitals, són sensibles a la conjuntura i, en especial, a l’evolució de les borses. “El capital risc que inverteix en empreses emergents es nodreix d’aportacions d’inversors de tota mena: de societats familiars i també de grans corporacions, que alhora destinen part dels seus recursos a la inversió en borsa. Si cau, és normal que exigeixin més prudència en la resta de les seves inversions”, raona Chong. Per Aniol Brosa, soci TIC de la gestora Inveready, “les contraccions macroeconòmiques sempre acaben impactant en el capital risc, per això ara anem amb més cautela”.
La prudència que exigeixen els inversors es tradueix en la caiguda de les valoracions, però també en l’exigència d’una política de despesa més conscient als emprenedors, apunta Chong.
A Europa no s’han vist acomiadaments massius com a Silicon Valley, però sí que n’hi han hagut uns quants casos. Com ara el d’Hopin, una plataforma britànica de videotrucades, que ha retallat 138 llocs de treball (un 12% de la plantilla) o també la britànica Pollen (200) i les firmes sueques Kry, Trustly o Storytel, amb més d’un centenar d’acomiadaments cada una, segons el portal Layoffs.fyi.
A Espanya fins ara no hi ha hagut acomiadaments a aquest nivell, però les inversions es fan amb més cautela. Ho explica Carlos Blanco i també Oriol Pinya, soci d’Abac Capital i president de l’associació de capital risc Spain
Cap (antiga Ascri). “És evident que el mercat privat viu un moment de correccions pels vincles amb els mercats cotitzats. La incertesa provoca que ara l’inversor mediti més les inversions i miri amb més detall cada operació”, apunta.
Malgrat el nou escenari de prudència i menys accés a finançament, els fons creuen que és un bon moment per invertir. “Ara, podem fer operacions a preus més baixos en projectes que són igual d’interessants”, conclou Lina Chong, alhora que admet que en aquest moment, les més perjudicades seran les empreses emergents, perquè rebran menys diners. ●
La baixada de la borsa i la incertesa augmenta la cautela dels inversors de capital risc
Aquesta proposta és molt inferior a la defensada pel ministeri de Seguretat Social que planteja pagar un 30,6%. Amb aquest pla del Govern, dels 3,2 milions de declarants per activitats econòmiques en l’IRPF el 2019, 2,1 milions s’estalviarien uns 800 euros anuals, però més d’un milió pagarien 6.000 euros anuals més.
Al document de La Cambra es constata que a “Europa el model de regulació més comuna estableix que els autònoms contribueixin amb una quota proporcional al rendiment net del negoci, amb tipus d’entre un 20-25%”.
Per això, el seu objectiu és equiparar la pressió fiscal, que inclou cotitzacions, Seguretat Social i IRPF, que paguen els treballadors del règim general a la que abonen els treballadors autònoms. La Cambra estima que la proposta del Govern central portaria els autònoms a patir una pressió fiscal d’un 44%, molt per sobre del 35% que paguen els assalariats.
L’estudi de la Cambra proposa un canvi de perspectiva que prevegi l’“heterogeneïtat” del col·lectiu d’autònoms i identifica tres categories: empresaris/autònoms, professionals i persones treballadores per compte propi. Per tant, es tracta d’actuar de manera discriminada i evitar situacions que aboquin els col·lectius d’autònoms més vulnerables a l’economia submergida. ●
La institució proposa tres categories: empresaris, professionals i treballadors