Una jornada particular

Pot ser que mentre Joan Carles de Borbó s’acostava amb cotxe al palau de la Zarzuela recordés aquella residència austera i sense encant que li va assignar el general Franco fa seixanta anys. La Zarzuela podia ser una casa, però no era precisament una llar. Es tractava d’un pavelló de caça amb ínfules de palauet, per al qual Carmen Polo va encarregar unes reformes discretes i va decorar amb mobiliari d’escàs gust. La princesa Sofia es va emportar alguns mobles de la seva casa d’Atenes i va aprofitar els regals de noces per donar-li una mica de confort. Aquell palauet situat al mig d’un vedat era un lloc estrany. Com li va confessar Joan Carles a José Luis de Vilallonga, al principi l’obsessionava haver de viure allà.

El rei emèrit no ha dormit a la Zarzuela en el seu retorn, després de dos anys expatriat a Abu Dhabi, per

El rei emèrit torna a la Zarzuela per unes hores amb més expectació que tensions

què ha deixat de ser casa seva. Ahir va tornar a passejar pel jardí i va trepitjar el palau que va ser un dels símbols del seu regnat. Estic segur que, en tornar a albirar les muntanyes d’El Pardo, va sentir una profunda enyorança. Del que dubto és que la reunió entre pare i fill es produís en un clima d’incomoditat, com havien avançat certs mitjans. La Corona és una institució, però també una família. L’historiador John H. Elliott, que va ser premi Príncep d’Astúries, va escriure que el perill de tota monarquia rau en la qüestió dinàstica. No s’elegeixen els fills, però tampoc els pares, així que tots estan obligats a gestionar el seu temps. És el que tenen les empreses familiars.

És possible que de tant establir tallafocs entre Joan Carles I i Felip VI per preservar la institució, això els hagi allunyat. El rei emèrit ha posat en perill la institució amb determinades conductes gens honorables, però ha assumit l’abdicació, la retirada de la vida pública, la pèrdua de tota assignació econòmica i fins i tot la seva marxa d’Espanya. Ha estat una expiació en tota regla, més enllà dels seus mèrits com a cap de l’Estat. El retorn puntual per passar un cap de setmana en què navegar, veure un partit del seu net o visitar la família, quan s’han tancat les carpetes judicials, no atempta contra res. No és tan fràgil la institució com per posar el crit al cel pel retrobament a taula. ●