Promeses incomplertes

El 2013 es va anunciar amb gran triomfalisme la modernització tecnològica del sistema de pagament del transport públic de Barcelona i de l’entorn metropolità. El projecte consistia a poder pagar els viatges de metro, bus, tren i tramvia amb una targeta intel·ligent, amb un xip electrònic incorporat, en funció dels quilòmetres efectuats, cosa que suposaria unes tarifes més baixes, més ajustades i amb la possibilitat de descomptes als qui més la utilitzessin.

Nou anys després aquesta modernització tecnològica tan important amb prou feines s’ha traduït en el canvi de les targetes de mobilitat de cartró per altres de plàstic, i no en tots els casos. Els viatgers continuen pagant pel sistema vell i per avançat, per les zones en què preveuen viatjar i no pels quilòmetres realitzats, i això és més car i injust. Ara s’anuncien noves millores, però encara no arriben a cobrir les expectatives que es van crear. Problemes tècnics, polítics i canvis de criteri de les autoritats són els causants del retard de la modernització tecnològica del sistema de pagament del transport públic. Res de nou, malauradament, en la gestió dels projectes públics a Catalunya.

L’altre exemple paradigmàtic d’aquesta mala gestió pública és l’estació de la Sagrera, que ha de ser el gran nus de comunicacions no només de Barcelona, sinó de Catalunya, en què s’ha de facilitar una interconnexió ràpida i còmoda dels diferents mitjans de transport, entre l’AVE, el bus, el metro o el tramvia. En aquesta obra pública el retard ja és tan gran com el de la modernització del servei de Rodalies i del metro.

Va ser als anys noranta del segle passat quan es va dissenyar el projecte de l’estació de la Sagrera. Ahir es va confirmar la bona notícia, dins de l’enorme retard acumulat, que ja s’ha executat el 60% del projecte. S’ha superat, doncs, la línia de l’equador. Però, malgrat tot, encara no hi ha cap data per a l’acabament. La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat que serà al més aviat possible, però no gosa donar dates. Tots els seus antecessors van prometre uns terminis que no s’han complert mai. Però ara, almenys, les obres avancen a bon ritme i això és esperançador.

El transport públic a Barcelona i Catalunya acumula grans retards en la modernització, a diferència del que passa, per exemple, a Madrid i altres grans ciutats europees, com és el cas de Londres. Això és reflex d’una ineficàcia tradicional en la gestió pública que pateixen els ciutadans i les empreses en forma de menys benestar, estalvi i competitivitat. ●

La modernització de les targetes de mobilitat i la Sagrera avancen encara molt lentament