Amb Suècia i Finlàndia

Alguns analistes i, fins i tot, alguns polítics assenyalen que la decisió de Suècia i Finlàndia de presentar la seva sol·licitud d’admissió a l’OTAN és contrària als seus interessos. Diuen que per aquesta via la seva seguretat perilla i que, al contrari, vivien més tranquils amb el seu status de neutralitat. Quin atreviment! Uns savis situats a molts i molts quilòmetres de distància pretenen veure-hi més clar que els ciutadans suecs i finlandesos que viuen a la frontera de la Rússia de Putin i que tenen por que la seva neutralitat acabi amb invasió.

Alguns són tan antiatlantistes que fins i tot estan disposats a presentar Putin com una víctima de les pretensions de l’OTAN. I quan parlen de neutralitat el que estan dient i pensant és que Putin no fa res més que defensar-se de les ambicions d’Occident. En el fons els costa molt acceptar que la referència de l’anticapitalisme ja no és, ni pot ser, ni Putin ni Rússia. Que avui Putin només és referència d’un règim totalitari i repressor. Res més. És legítim i fins i tot justificable posar en qüestió el sistema capitalista; i ho és també atacar les mancances i les desigualtats que el sistema genera en molts punts del món i de la nostra més directa i propera societat. Però la lluita per la llibertat, per la igualtat i la justícia ja no pot tenir com a referència ni Putin ni Rússia. És més, avui el món revolucionari ha de denunciar com a referència totalitària, repressiva i invasora el que Putin representa. Si no ho fan, perden tota credibilitat.

La immensa majoria dels ciutadans suecs i finlandesos són els constructors d’un dels sistemes més socialment avançats del món. I per preservar el seu progrés volen –necessiten– la pau que Putin amenaça. Qui es veu legitimat per criticar aquesta decisió? En tot cas, si es fa, no poden ignorar que el que estan fent és donar suport a Putin i les seves amenaces. I si no que mirin la història; que llegeixin com es van acabar els desitjos de llibertat i de progrés de moltes societats al nostre entorn. I molt sovint es trobaran que el refugi dels que ho van fer possible va ser el de la neutralitat. Preservar la pau acceptant i tolerant i pactant amb el totalitarisme sempre acaba malament.

Per tant, solidaritat amb Suècia i Finlàndia; respectar i comprendre la seva decisió. I solidaritat amb Ucraïna. Tots els seus ciutadans saben que no hi ha neutralitat sense llibertat. I es defensen dels que –volgudament– confonen neutralitat amb neutralitzar. Putin no vol aquests països neutrals, els vol neutralitzar. Vol segrestar la seva sobirania; aquesta sobirania que tant els ha costat de guanyar i preservar durant tants i tants anys. No volen la neutralitat de l’ocupació; volen decidir sobre el seu futur sense sentir-se neutralitzats.

Cap progressista hauria de dubtar sobre aquesta qüestió. I Suècia i Finlàndia han ajudat molt a clarificar-ho amb la seva decisió. Dos països compromesos amb la pau, amb el progrés, amb la transparència democràtica volen assegurar la llibertat del seu poble. Ara, algú vol discutir-los aquest dret? Fins i tot Putin s’ha vist obligat a abaixar el to de les seves amenaces. Seria bo saber de veritat què defensen els que s’oposen a la voluntat de suecs i finlandesos. En nom de què, de qui, per què? Deu ser per fer costat a Turquia?

Per la pau, que la voluntat de Suècia i Finlàndia sigui atesa ben ràpidament. ●

Dos països compromesos amb la pau volen assegurar la llibertat del seu poble