Ayuso i el vi

Una vegada em van explicar la història d’un anglès que va anar a viure a Barcelona als anys vuitanta. Es va aficionar a fer el menú en un bar a prop de casa seva i hi anava gairebé tots els dies. Al principi, el va sorprendre que el preu, modest, inclogués una ampolla de vi que li portaven a la taula i de la qual es podia servir el que volgués. Que sempre acabava sent massa.

Arribats a un punt, i després de comprovar que passar-se tots els vespres una mica borratxo no era el més pràctic per a la seva vida laboral, l’anglès va voler posar fre al seu consum d’alcohol diürn. Cada dia anava al bar i de camí es deia a si mateix: avui demano aigua, avui demano aigua, avui demano aigua.

Llavors s’asseia a la seva taula de sempre, veia com s’acostava el cambrer i el veia obrir la boca i formar les paraules per a les quals s’havia preparat tant: i de beure? Des de dins del seu ésser li sortia: vi. No estava culturalment programat per rebutjar alcohol a preu d’aigua. I hi ha coses contra les quals un no pot lluitar.

Penso sovint en l’anglès perquè també em costa bastant exercir l’autocontrol amb segons quines coses. Cada vegada que Isabel Díaz Ayuso diu una barbaritat, em dic a mi mateixa: no hi entraré, no hi entraré, no hi entraré. No faré ni un trist tuit, no clicaré cap dels 200 articles que es faran ressò –com no fer-ho– de les seves frases. Que la flamant presidenta del PP madrileny posa un monument a la cultura de la violació i culpa les víctimes de vexacions sexuals d’haver-s’ho buscat, per haver pres decisions irresponsables? Tant és, no cauré en la trampa de l’agitprop castís. Que rebaixa la conversa política al nivell més baix inventant-se un perill de regressió bolivariana? Em mantindré lligada al pal, amb cera a les orelles, ignorant els cants de Miguel Ángel Rodríguez. Que contemplo com l’alumna tardana i més desimbolta de Steve Bannon va introduint culleradeta a culleradeta la Teoria del Gran Reemplaçament en els seus discursos, dient que han de néixer nens madrilenys perquè l’avortament és lleig i “Occident s’està oblidant de ser el que era”? Llavors, com l’anglès, li dedico a Ayuso una altra columna. Si jo només volia beure aigua. ●