L’espionatge: l’assalt a l’esfera íntima

La principal conculcació de drets que s’ha produït en utilitzar l’espionatge sense autorització judicial a líders independentistes i membres del Govern espanyol, per saber els seus moviments, les intencions i els desitjos, és la privació de la intimitat. Els darrers anys una de les constants de l’exercici de poder ha estat anar lliscant progressivament a l’espai íntim dels individus, on es desenvolupa la seva singularitat, apel·lant que és la manera de garantir la seguretat i la salut dels ciutadans. A mesura que el nosaltres s’ha anat imposant al jo, els antics comportaments dels estats basats en la doctrina del bé general, la raó d’Estat i la realpolitik han agafat un nou impuls en assumir com a responsabilitat política la cura del cos humà i la cura dels ciutadans. La cura no sols es refereix als aspectes relacionats amb la salut, sinó també a aquells que es refereixen a persones o grups de persones que abracen doctrines polítiques, religioses o tecnològiques que poden amenaçar el poder de l’Estat amb els seus anhels i accions i, per tant, se n’ha de tenir cura a fi de salvaguardar l’ordre social. L’objectiu de l’espionatge, sense cobertura judicial ni controls institucionals, és conèixer-ho tot, fins a l’últim detall, d’aquelles persones que consideren que van contra els seus interessos. Aquesta manera de procedir al marge del control de les institucions es basa en l’ocultació dels seus propòsits i èxits i acaba generant un poder invisible que destrueix l’Estat al qual diuen defensar. No saber el que ha passat, apel·lant a raons de secret d’Estat, no només té implicacions polítiques, sinó que mostra la trista evidència que estem permetent crear una societat on es coarta la llibertat de les persones; tots podem ser objecte d’espionatge pel bé general, prioritzant la causa als drets individuals.

Tot el que hem sabut fins ara sobre l’espionatge il·legal és preocupant, ja que sembla que se centra a saber l’orientació sexual, el credo religiós o els pensaments o els ideals polítics, expressats en notes o comentaris. No hem d’oblidar que no només s’han espiat converses telefòniques, sinó també arxius, correus i xarxes socials personals. La profanació de la intimitat incideix, més del que ens pensem, en la cultura individual. La cultura individual no ha parat de créixer des del Renaixement, potenciant la singularitat, la llibertat de creació, de pensament i fins i tot d’opinió, que també ha estat perseguida i censurada, sense poder doblegar aquells que pensaven i actuaven de manera diferent dels paràmetres imposats per les ciutats/estats. L’espionatge, la seva proliferació i el perfeccionament amb eines com el sistema Pegasus, és el símptoma d’un problema més gran, ja que la societat comença a acceptar que cal la vulneració de la intimitat pel bé general. Aquesta concepció perillosa està alimentada per la certesa que qui té un secret té alguna cosa a amagar. Quan els individus d’una societat, sobretot aquells que tenen càrrecs públics, comencen a creure que per defensar la democràcia cal conèixer els detalls més íntims de la vida d’una persona, s’està propiciant un Estat policial que sempre necessitarà saber més per reafirmar la seva autoritat. Poc importa els beneficis col·lectius que s’aconsegueixin, si s’obtenen coartant les llibertats individuals, entre les quals el dret a la intimitat, ja que, de mica en mica, s’acabaran espiant fins i tot els pensaments, cosa que alguns ja persegueixen aconseguir utilitzant la intel·ligència artificial.

No ens adonem que és tan important com s’han aconseguit les informacions com què s’ha obtingut. El com ens acosta a veure l’impacte que tenen els avenços tecnològics en la destrucció de l’esfera íntima. Avui som vigilats per drons, càmeres de vigilància i satèl·lits. Són tecnologies en què es perfeccionen algorismes i avenços de la intel·ligència artificial per saber la manera i les pautes de conducta dels individus. El què, la informació obtinguda de manera il·legal, ens situa davant de dades robades que poden ser mal interpretades, manipulades i, consegüentment, tergiversen la realitat o, el que és pitjor, poden ser capaces de destruir aquell que ha estat espiat. El dret a la intimitat és un dels èxits més rellevants de la democràcia. Ha de ser restaurat pel Govern espanyol per evitar que l’interès general governi la vida pública per sobre dels drets de l’individu. ●

Cal evitar que l’interès general governi la vida pública per sobre dels drets de l’individu

REUTERS