La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mal servei, clients dolents
L’altra nit, en una discoteca berlusconiana del carrer Tuset, abans Tuset Street, de Barcelona, vaig voler demanar dues copes (estava acompanyat, aclareixo, que després els haters m’anomenen borratxo, tronat i titavella).
Els cambrers, guapots i de negre rigorós, anaven i venien d’un costat a l’altre de la barra. Quan vaig fer un gest tímid per cridar l’atenció i demanar la beguda, van demanar calma amb un gest futbolístic. Tot seguit, es van posar a ballar amb una gràcia i coreografia admirables. I pensar que jo volia importunar-los demanant copes!
Aquest cas i d’altres similars podrien portar-nos a la conclusió que el servei a Espanya ha empitjorat després de la pandèmia i per servei entenc no Gracita Morales en els papers de serventa amb còfia, sinó
El servei ha empitjorat després de la covid i el mal servei alimenta els mals clients
qualsevol persona que serveix, atén o despatxa i sembla pagar amb el client les seves frustracions, greuges i el preu de l’habitatge a Matadepera.
Gràcies a aquest sistema, tots paguem amb tots les insatisfaccions, una cadena a la qual contribueixen els clients mal educats i així estem, entre l’ou i la gallina.
La meva companyia es va enutjar amb el ball i l’espera, i gairebé incorre en allò que el ioga i un mateix desaconsellen tant: amargarse una copa, un sopar o una compra capritxosa per culpa d’una atenció manifestament millorable.
Ja entenc que a la Moncloa no estan per impulsar pactes entre treballadors i clients sobre la qualitat del servei a Espanya, per bé que no seria sobrer prevenir que la gent vagi pel món dient que tractem d’aquella manera els que paguen, tot i que hi ha qui pensa que el seu sou cau del cel i no de les butxaques del client...
El mal servei alimenta els mals clients i a la inversa, perquè els impacients, els grollers i els perepunyetes s’encoratgen amb la coartada. L’assumpte no és greu i té pal·liatius: elegir menys per les xarxes, les aplicacions i l’últim de l’últim, i premiar el tracte humà i els establiments on saluden, et fan sentir còmode i serveixen el que demanes. La sopa d’all, vaja, però alguna cosa em diu que aquest estiu del 2022 serà el del gaspatxo avinagrat en això d’avenir-nos molt, empleats i clients. ●