La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una nova línia de metro i tren fa Londres més gran
L’Elizabeth Line travessa la capital d’est a oest amb deu estacions noves i vagons moderníssims
Ni el còlera, les plagues, els grans incendis, la II Guerra Mundial o la desindustrialització van aconseguir frenar Londres, que sempre va ressorgir més forta de les cendres. La pandèmia ha estat un cop dur (encara es desplaça i va a treballar molta menys gent), però la inauguració avui de l’Elizabeth Line de metro i tren podria ser l’antídot per despertar la Bella Dorment.
És la culminació d’un projecte gegantí –un dels més grans en la història de la construcció a Europa, més que l’Eurotúnel i els Jocs Olímpics del 2012–, que ha trigat 33 anys a fer-se realitat des de la seva concepció original, ha costat 23.000 milions d’euros i ha ocupat 75.000 treballadors. La capital anglesa disposarà de deu noves moderníssimes estacions, autèntiques catedrals del transport, cada una encarregada a un estudi arquitectònic diferent.
La nova línia, anomenada en honor a la reina Elisabet i de color lila als mapes, té 118 quilòmetres d’extensió i va des de l’aeroport de Heathrow i la ciutat dormitori de Reading a l’oest fins a Abbey Wood i Shenfield al comtat d’Essex, passant pel West End i l’East End de Londres, amb 42 túnels i noves estacions a Paddington, Bond Street, Tottenham Court Road, Liverpool i Whitechapel. La durada del trajecte de casa a l’oficina es reduirà a la meitat per als seus usuaris (es calculen 250 milions de viatges a l’any).
Les obres han trigat quatre anys més del previst (se suposava que la inauguració havia de ser el 2018), i el pressupost original s’ha superat en cinc mil milions d’euros. La crisi financera del 2008 va estar a punt d’enterrar la idea, objecte de nombroses crítiques per millorar el transport a Londres (on la inversió per cap és de 1.200 euros), mentre moltes regions d’Anglaterra (la inversió a la resta del país és de 400 euros per càpita) continua sent molt deficitària, malgrat les promeses del primer ministre Boris Johnson de fomentar la igualtat.
El faraònic projecte ha metamorfosat la ciutat, ja que ha potenciat zones deprimides com Woolwich, on s’han construït blocs amb cinc mil apartaments i s’ha doblat el preu del metre quadrat. En les lentes i complexes excavacions (per no fer malbé els fonaments de gratacels, el sistema de clavegueram i altres túnels del metro) s’han extret set milions de tones de terra i han aparegut ruïnes arqueològiques, monedes romanes, antiguitats de l’època victoriana i Tudor, així com nombrosos esquelets de les víctimes de les plagues medievals.
L’Elizabeth Line, anomenada la reina dels metros, disposarà de trens ultramoderns de dos quilòmetres de llarg amb capacitat per a 1.500 passatgers amb una freqüència aproximada de cada cinc minuts, i estarà plenament integrada a la resta de la xarxa de transport de la capital (la senyalització ha estat un dels elements més complicats). Inicialment, fins a la tardor, operarà com dos ramals diferents, un cap a l’est i un altre cap a l’oest, amb punt d’origen i destinació a Paddington. L’estació de Bond Street tardarà encara uns quants mesos a obrir-se, però des d’avui mateix hi ha una alternativa molt més barata que el Heathrow Express per anar a l’aeroport (entre 10 i 12 lliures segons les hores).
El concepte d’un tren ràpid que travessarà tot Londres es remunta al segle XIX, però l’esbós de l’Elizabeth Line va sorgir el 1989. Una potencial desfeta s’ha convertit en una revolució. ■
S’ha doblat el preu de les cases en barris de la ciutat que abans estaven molt mal comunicats