La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Prado dedica una mostra a Luis Paret, “un ovni al planeta de la pintura espanyola”
Va néixer el 1746, com Goya, i va ser nomenat acadèmic el mateix any que ell. Fins i tot van compartir patró, l’infant Lluís, pel qual va ser desterrat a Puerto Rico, acusat d’encobrir els seus embolics. Tot i això, i malgrat la qualitat, l’enginy i el detallisme de la seva pintura, el nom de Luis Paret, el Watteau espanyol, màxim representant del rococó al nostre país, és gairebé desconegut, eclipsat pel geni de les majas i els capritxos. Per això el director del Museu del Prado,
Miguel Falomir, és contundent a l’hora de presentar la mostra que li dediquen fins al 21 d’agost: “No es tracta de qui és millor, però per a una bona i adequada comprensió de l’Espanya del XVIII Paret és tan important o fins i tot més que Goya. L’Espanya que mostra és diferent, més compromesa amb la ciència, les idees de la Il·lustració, les societats d’amics del país, els gabinets de ciències naturals. Era molt més culte i tenia connexions amb el món europeu, les seves escenes de la burgesia, teatres, de la vida de carrer... No és només el món de l’alta noblesa i chulapos i majas de la pintura de Goya”.
Falomir remarca la qualitat de Paret –que va morir als 53 anys– i el seu valor com a cronista del seu temps –especialment del paper subaltern de les dones– i diu que permet una reflexió de pes sobre com es construeix la història de l’art i de la pintura espanyola. “S’ha posat èmfasi en alguns elements típics: la seva adhesió al realisme, al naturalisme, a cert tremendisme. I Paret casa molt malament amb això. Mires les obres i és com si un plat extraterrestre s’hagués posat sobre el planeta de la pintura espanyola. Quan les veig se m’ocorren conceptes que rarament s’hi associen. Sofisticació, cultura, elegància, humor”. I es pregunta si l’Espanya que mostra Paret “era la que podria haver tingut més futur: més cosmopolita, més europea”. ●