La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bruni Tedeschi punxa amb un retrat de l’ofici d’actor
La directora mira amb nostàlgia als seus inicis al teatre dels vuitanta a ‘Les amandiers’
Al mig d’aquesta onada de realitzadors que senten la necessitat d’explorar les seves vides en pel·lícules autobiogràfiques (Cuarón, Sorrentino, James Gray, Spielberg...) s’hi afegeix ara la veu de l’actriu i directora italiana establerta a França Valeria Bruni Tedeschi, que concursa al festival de Canes amb Les amandiers. Al film mira amb nostàlgia el seu pas als anys vuitanta pel prestigiós teatre creat a Nanterre per Patrice Chéreau i Pierre Romans, bressol d’aprenentatge d’Agnès Jaoui, Vincent Perez, Bruno Todeschini o Marianne Denicour, entre d’altres. El film reuneix un grup de joveníssims aspirants a intèrprets que es presenten a un càsting per estudiar a l’escola. Dels 40 que passen la primera ronda només 12 seran els elegits, entre ells l’Stella (magnífica Nadia Tereszkiewicz com a alter ego de Bruni Tedeschi), una noia de bona família que té una relació amorosa complicada amb l’Etiènne, un esperit rebel a l’estil de Marlon Brando amb impulsos suïcides.
Les amandiers reflecteix amb una encesa passió la fam d’experiències noves d’aquell grup del qual també formen part una embarassada i un noi de 19 anys que està a punt de ser pare. Hi ha ganes de gaudir de la vida, de deixar-se portar pel sexe i l’amor sense lligams, ser ambiciosos, però no són aliens als estralls de la sida i l’heroïna que van marcar aquella època. “En un moment de la meva vida, cap als 35 anys, vaig tenir por de dependre d’altres, que no m’arribés res. La possibilitat d’escriure, d’explicar les meves pròpies històries, em va obrir un nou horitzó, em va donar independència i això ha estat vital per a la meva salut mental”, afirma Bruni Tedeschi, que aspira per segona vegada a la Palma d’Or –la primera va ser el 2013 amb Un castillo en Italia– amb el seu cinquè llargmetratge darrere de la càmera. Malgrat tenyir-la d’entusiasme i tragèdia a parts iguals amb un encertat repartiment coral, el film no va convèncer la crítica.
Una acollida millor va tenir Holy spider, de l’iranià nacionalitzat danès Ali Abbasi, un potent thriller de rerefons polític i social que recrea el cas real protagonitzat per Saeed Hanaei, un home que entre el 2000 i el 2001 va assassinar 16 prostitutes a la ciutat iraniana de Meixad amb l’excusa de dur a terme una missió divina per purificar els carrers del país. La policia no tenia pressa per trobar-lo i quan el van descobrir va ser erigit en heroi nacional en lloc de ser castigat per crims masclistes. Les escenes sexuals i de violència són explícites. “Les pel·lícules t’han de colpejar a la cara, no són flors. Els últims 50 anys hem estat presentant una realitat paral·lela en el cinema iranià. Les dones no es treuen mai la roba, dormen amb cinc metres de tela al voltant del cap, no tenen mai sexe... Això no és una inspiració per a mi”, va criticar Abbasi, que el 2018 va enlluernar amb la fantàstica Border com a millor film de la secció Un certain regard. ●
Ali Abbasi convenç amb el cas real de l’assassí en sèrie de prostitutes iranià a ‘Holy spider’