Manen els clubs Estat

No és possible competir. Dos models de clubs Estat, PSG i Manchester City, els propietaris dels quals són xeics, tenen els dos cracs més grans del mercat actual del futbol: Kylian Mbappé i Erling Håland. El francès, de 23 anys, ha renovat per l’equip parisenc propietat de Qatar, i el noruec, de 21, ha fitxat pel City, en mans d’Abu Dhabi. El Reial Madrid, interessat en Mbappé, ha fracassat en l’intent d’incorporar el davanter francès, que s’ha quedat perquè realment li han donat la torre Eiffel, que traduït en números són uns tres-cents milions d’euros de prima de fitxatge i al voltant de 75 de nets per a cada un dels tres anys. Les xifres oficials rebaixen molt aquestes quantitats i parlen de 100 i de 50, però per més d’aquestes xifres se n’hauria anat al Madrid, que li oferia una mica menys que la porta d’Alcalá, amb una prima de fitxatge de 200 milions i un sou de 50 de nets per cada un dels cinc anys.

Håland va escoltar amb atenció la proposició del tècnic del Barça, Xavi Hernández, i va dubtar, però ja tenia avançat el fitxatge pel Manchester City en una operació de comissions supermilionàries i sous astronòmics. Els galàctics s’han quedat petits al costat dels clubs Estat. S’entén poc que un home tan expert i genial en els negocis com Florentino Pérez no signés res per acordar el fitxatge de Mbappé, com va fer al seu dia amb la incorporació de Luis Figo. Ni és raonable que el ju

Els cracs més grans, Håland i Mbappé, han acabat en equips de finançament polèmic

gador francès decideixi el seu futur a finals de maig, especulant fins a l’últim moment i deixant penjat el Madrid després d’haver-li dit que sí, segons fonts del club blanc.

Mentre que a la Lliga espanyola hi ha estrictes protocols de control financer i un fairplay que impedeix de tirar la casa per la finestra, al Manchester City i el PSG hi ha empreses estatals que s’ocupen de complementar els altíssims emoluments que cobren els cracs, els seus agents i les seves famílies. Així a ningú no li pot estranyar que el PSG tingui a les seves files Messi, Mbappé i Neymar plegats i el City pugui emprendre una operació de més de 400 milions d’euros amb el golejador noruec. L’únic contracte que es va ensenyar al món va ser el de Neymar amb el Barça; la resta estan tancats sota la clau de l’opacitat en un món del futbol desigual en què juguen tots i sempre manen City i PSG en el terreny econòmic. Els falta la Champions, però és qüestió de temps. Els últims deu anys els anglesos han invertit en fitxatges 1.500 milions, i els francesos, i 1.300. Fonamentalment per guanyar les seves Lligues, la francesa molt inferior que la Premier.

Al final és molt difícil competir en igualtat mentre els clubs Estat es carreguin l’estat dels clubs. ●