La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·lesdemana a Espanya un pla “creïble”per reduir el deute a mitjà termini
La Comissió Europea vol avaluar “tots els passos” de la reforma de les pensions
Mesures extraordinàries per a temps extraordinaris, però sense passar de la ratlla. Dos anys després de desfer-se temporalment de la cotilla del pacte d’estabilitat per afrontar les conseqüències econòmiques de la pandèmia, la Comissió Europea va proposar ahir de postergar un any més, fins al 2024, la tornada a la disciplina pressupostària per ajudar així els governs a respondre al cop de la guerra a Ucraïna, però enmig d’intenses crides a la prudència.
“Estem lluny de la normalitat”, però això no significa que “estiguem convidant a gastar sense control”, va assenyalar en roda de premsa el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, conscient de les reticències que la iniciativa pot suscitar en certs països. De fet, les recomanacions per a Espanya i altres països amb alts nivells de deute, com Itàlia, Grècia i Portugal, són molt més estrictes.
En el cas d’Espanya, Brussel·les va aconsellar ahir màxima cautela en les polítiques de despesa pública a mitjà termini. Malgrat que les seves previsions de creixement són inferiors a les que té el Govern espanyol, la Comissió Europea considera que el marc macroeconòmic per a l’any 2022 és “realista”, però veu amb preocupació l’horitzó a partir del 2023. La seva recomanació és que a partir d’aquell any garanteixi “una política fiscal prudent”, en particular assegurant-se que la despesa corrent finançada amb fons nacionals “es manté per sota del potencial de creixement de l’economia a mitjà termini”, afirmen les recomanacions remeses ahir a Madrid.
Els principals desequilibris macroeconòmics d’Espanya identificats per Brussel·les són els elevats nivells de deute exterior i atur. Encara que les polítiques del Govern han permès retallar el deute públic d’acord amb les recomanacions europees des del 2019, per al període més enllà del 2023 Brussel·les espera una política fiscal que inclogui mesures “per assegurar una reducció creïble i gradual del deute, així com la sostenibilitat a mitjà termini”.
A finals de l’any passat el deute públic espanyol es va situar prop del 120% del PIB, i, d’acord amb els càlculs de la Comissió, sense una política fiscal prudent, quan s’esgotin les partides del pla d’estímul europeu, el risc que es dispari a nivells previs a la pandèmia és “molt alt”, segons els serveis comunitaris.
Amb tot, Brussel·les reconeix la necessitat que el Govern doni suport “temporal i específic” durant el 2023 a les llars i les empreses per encaixar l’augment dels costos de l’energia, i també que prevegi mesures d’atenció als refugiats ucraïnesos. I aconsella al Govern “ampliar les inversions públiques en la transició ecològica i digital” fent ús dels fons europeus per impulsar el desenvolupament de les energies renovables i les interconnexions.
Un element clau per determinar la sostenibilitat de les finances públiques espanyoles a mitjà termini és la reforma de les pensions actualment a debat. L’informe publicat ahir per la Comissió assenyala que amb l’anterior legislació (mai aplicada), la despesa en aquesta partida disminuiria, cosa que explica la necessitat que la reforma en potència, que inclou un mecanisme de solidaritat intergeneracional, “mitigui els riscos a mitjà i llarg termini”.
L’anàlisi s’absté d’arribar a conclusions, però tant el Govern com l’Executiu comunitari van assenyalar ahir que mantenen un intens diàleg sobre aquest punt del pla espanyol. El vistiplau de Brussel·les serà imprescindible per rebre el tram d’ajuts del fons de recuperació que s’espera que demani a primers del 2023, la quarta petició programada en el pla espanyol. Serà llavors quan se’n valoraran formalment els efectes, però “ho anirem avaluant durant tots els passos del procés”, va apuntar Gentiloni. ■
Brussel·les recomana a Espanya “prudència” fiscal a partir del 2023, quan s’esgoti el pla de recuperació
La Comissió Europea vol analitzar la reforma de pensions “durant tots els passos” del debat