“Villarejo és el subproducte final de l’aparell repressiu franquista”

Per què tenim un Villarejo? El comissari Villarejo és el subproducte final de l’aparell repressiu franquista. Què caracteritza Villarejo? La impunitat. Sempre actua donant per feta la seva impunitat... I l’hi van concedir durant anys! De fet, ningú no l’hi discuteix. Passa de servir al franquisme a servir-se també de la democràcia alhora que, en paral·lel, serveix a poderosos del PP i de l’Ibex.

Personatges com Villarejo existeixen perquè encara són útils als qui el mantenen?

Personatges com Villarejo en l’aparell de seguretat de l’Estat aconsegueixen passar del franquisme a la democràcia gràcies a la suposició generalitzada que contra el terrorisme criminal, per qui tot s’hi val contra l’Estat, l’únic eficaç és un tot s’hi val policial.

I el tot s’hi val garanteix la impunitat?

Aquests policies són hereus dels torturadors dels GAL; les trames de corrupció policial i les clavegueres de l’Estat encara operatives, com en el cas Pegasus.

Franco va morir al llit, però el franquisme va sobreviure en comissaria?

Franco va morir al llit, però al franquisme el van anar matant els ciutadans al carrer amb mobilització social...

Tots els ciutadans?

No podem negar que tenia cert suport social que legitimava també aquella impunitat de què van gaudir els Villarejos.

Són una xarxa o van per lliure?

En la dictadura, la secreta franquista reprimia i torturava, però, a més, aquells policies fora de la feina també duien vides normals amb les seves famílies, amics... I no oblidi que la policia secreta va ser per a ells, en general de classe baixa, un ascensor social.

Els seus sous no eren més aviat reduïts?

Però rebien medalles amb sobresous inclosos. A més, molts policies treballaven en paral·lel per a empresaris.

La banalitat del mal a l’espanyola?

En efecte, tots admetien aquella impunitat com imprescindible per a la seguretat de l’Estat i així la repressió i les seves clavegueres s’integren a la normalitat postfranquista.

Algú havia de fer-ho, però ningú no havia de dir-ho?

Mentrestant, les elits i els seus hereus van anar acceptant que els valors del franquisme ja eren obsolets a finals dels seixanta i setanta

en moralitat, sexualitat, cosmopolitisme i política...

Per què l’aparell policial franquista sobreviu a la transició?

Perquè els qui la fan han aconseguit el seu poder gràcies al franquisme, com Suárez i la majoria de la UCD, i no jutjaran els seus propis crims.

Com els policies heretats del franquisme encara els eren útils?

El que no volien les elits franquistes que dissenyen la transició és que se’ls escapés de les mans, com a Portugal, i acabés en revolució. Per això, més o menys discretament, donen suport a la pervivència de l’aparell de repressió franquista amb la coartada de la seva utilitat contra ETA.

Qui són aquest aparell repressiu?

Un cas paradigmàtic és Conesa. Va militar a les Joventuts Socialistes Unificades en la guerra i es va passar a la Brigada Político-Social franquista després de perdre-la.

Sabien adaptar-se a les circumstàncies? Hi són també el Rubio i el Peque, dos militants comunistes que es cartejaven amb Carrillo i després es va saber que treballaven també per a la Brigada. Conesa va arribar a ajudar Martín Villa a vigilar els líders del PSOE. I hi ha, a més, González Pacheco...

Billy el niño!

Va obtenir notorietat mediàtica, però no va ser més que una peça més en l’engranatge repressiu franquista fins que va ser jutjat pels atemptats d’Atocha.

Són casos coneguts: què revela vostè?

Que va ser Himmler, cervell de la Gestapo, qui va dirigir l’ensinistrament dels repressors franquistes junt amb Serrano Suñer i va inspirar la llei de Policia del 1941. També documenta com anys després actualitza aquella formació repressiva.

Ho van fer bé?

Fins als anys seixanta són eficaços infiltrantse, analitzant i desarticulant l’antifranquisme, sobretot comunista. El primer gran error és jutjar ETA irrellevant.

La repressió policial franquista era igual per a tots els antifranquistes?

Era més dura contra els obrers, perquè era una policia també de classe. Dels anys quaranta als seixanta, molts fills de privilegiats del règim són antifranquistes a la universitat, però, com havien de torturar els policies als fills dels caps i els seus poderosos amics?

Com ho ha documentat vostè?

La premsa franquista tracta de “vostè” aquells estudiants, com a les autoritats. A més, el franquisme temia patir represàlies internacionals si torturava intel·lectuals. I és el que va passar el 75 amb el tancament d’ambaixades.

Tinc 29 anys: seguiré investigant. Vaig néixer a Avilés: Astúries va patir la seva pròpia repressió. La policia secreta franquista era més dura amb els comunistes i els obrers perquè era també de classe. Mentre hi hagi conflictes l’Estat necessitarà un aparell repressiu, però ara podem denunciar la tortura

Ba