La Vanguardia (Català-1ª edició)
Panels masculins: la “no foto” de la vicepresidenta Calviño aviva el debat
Proliferen les iniciatives contra els actes sense almenys una dona com a experta
Les imatges de Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, refusa posar en una foto al costat dels organitzadors de l’esdeveniment Madrid Leaders Forum per ser l’única dona han fet la volta al món i han suscitat tota mena de comentaris. Però el de Calviño no és pas un gest aïllat ni des del punt de vista individual ni col·lectiu, sinó la mostra d’un creixent moviment de rebuig dels panels masculins, dels fòrums de tota mena en què només participen com a ponents o experts homes.
La vicepresidenta ja havia advertit el febrer que no tornaria a fer-se una foto ni participaria en un debat en què fos l’única dona. I no per postureig, sinó per “una convicció profunda que les dones no només hi han de ser, sinó que se’ns ha de veure i se’ns ha d’escoltar”.
En una entrevista a RNE, Calviño va subratllar que l’enrenou causat pel seu “no foto” és un símptoma que la visibilitat de les dones “és un tema que ens hem de prendre seriosament” perquè “és fonamental des del punt de vista del bon funcionament de la nostra societat, des del punt de vista de la justícia i també des del punt de vista econòmic, perquè no podem fer invisible un 50% de la nostra població”.
Ho diu la vicepresidenta, que és dona, però també molts homes, que reconeixen públicament sentir “vergonya aliena” quan veuen debats, jornades o esdeveniments on només parlen homes, fins i tot quan els temes tractats incumbeixen estrictament a les dones. “Ahir vam comparèixer set homes i una dona a la comissió de ciència del Congrés. No va ser un # AllMalePanel, però gairebé. Demano disculpes per la part que em toca. Part del problema és que no vam saber qui hi anava fins que es va anunciar l’ordre del dia, literalment, dos dies abans”, es disculpava Francisco Palazón, membre de la Federació de Joves Investigadors, a través de Twitter fa uns mesos.
Esclar que no tothom ho veu així. Hi ha qui qüestiona la pertinència que la viceministra rebutgi fotografiar-se en un acte depenent de qui l’acompanya en la imatge; o que es qüestionin els organitzadors d’un acte per incloure només ponents homes.
Així ha passat amb els pro
A @No_Sin_Mujeres hi figuren 656 acadèmics de ciències socials que s’autoexclouen dels panels només d’homes
motors del curs d’estiu Agricultura, Aigua i Biodiversitat de la Universitat de Múrcia, criticats a les xarxes socials per presumir d’un elenc de professors en què no figura cap dona, fins al punt d’haver d’anunciar que intentarien ferhi canvis. “Som conscients del problema i acceptem la crítica. Hem buscat dones, però en aquest camp no n’hi ha gaires i, amb les que hem contactat, han declinat la invitació. Esperem ser capaços de fer un panel equilibrat en edicions vinents, però aquesta vegada no ha estat possible”, tuitejava un dia després David SánchezFernández, investigador de l’esmentada universitat i un dels organitzadors.
“Hi ha dones professionals amb talent en tots els àmbits, i hi ha organismes que tenen bases de dades on hi consten, però sovint qui organitza els panels fan venir la cúpula de la piràmide de les empreses o de les institucions, que gairebé sempre són homes, o contacten amb els experts que ja han vist altres vegades, i sempre es dona el protagonisme als mateixos”, respon Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (Odee) de la Cambra de Comerç de Barcelona. Per això, emfatitza, la rellevància de les cada vegada més nombroses plataformes en què dones directives i professionals de diversos àmbits es postulen i mostren les seves activitats i la seva experiència per “fer visible el seu talent i capacitats”.
Perquè, assegura aquesta empresària, la falta de presència femenina als fòrums de debat i anàlisi no és només un tema de feminisme, de drets o de visibilitat, és de gran transcendència econòmica i social. “Està més que demostrat amb estudis que l’equilibri de gènere impulsa més beneficis a les empreses i un millor ambient laboral, i que la diversitat és fonamental en els negocis i en la societat, perquè no totes les visions ni necessitats són les d’un home occidental de pell blanca, i si només s’escolta una part de la població es va fent gran la diferència entre què opinen els polítics o fan les empreses i la realitat de la gent del carrer”, justifica Mercadé.
També ho veu així el creixent nombre d’homes a qui incomoda veure’s en panels integrats només per ponents masculins. “No és postureig, és igualtat. Que potser un 80% de la població és masculina? Hi ha res que justifiqui que els homes hi han d’estar més representats que les dones? Qui organitza actes hauria d’anar amb compte amb aquestes coses, perquè fa molta vergonya (participar en un panel només amb homes)”, afirma Palazón en una conversa amb La Vanguardia.
Però els panels masculins no són pocs ni van a la baixa. Segons dades de #DóndeEstánEllas –la iniciativa impulsada el 2018 per l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya per fer visibles les expertes en els debats– els panels masculins van passar de 588 el 2020 a 1.176 l’any passat. I aquestes només són les xifres del recompte fet per les entitats subscrites (gairebé 200), que monitoren la presència d’expertes als panels que elles mateixes organitzen: 8.309 el 2021, amb una participació femenina d’un 53%.
El Ministeri d’Afers Exteriors, comunitats com la de Madrid, Cantàbria, La Rioja o les Balears, universitats com la UPC, la UPM o la UAM, i diferents col·legis professionals i hospitals són algunes de les entitats membres de #DóndeEstánEllas.
En el cas del Ministeri d’Afers Exteriors, en l’època en què Josep Borrell era ministre, ja es va aprovar una ordre que exigia “presència equilibrada” de tots dos sexes per tal que representants del ministeri participin en qualsevol intervenció publica. I s’hi establia un protocol per valorar el rebuig per intervenir en panels compostos exclusivament per homes o per dones. L’ordre s’emparava en dues lleis: la llei orgànica 3/2007 que insta a les administracions a adoptar mesures per a la igualtat efectiva d’homes i dones “en tots els àmbits” d’actuació, i la llei d’Acció Exterior de l’Estat, que exigeix “la promoció de la igualtat entre homes i dones”.
“La ‘no foto’ de la vicepresidenta Calviño ens ha alegrat perquè ha fet visible un problema contra el qual fa anys que batallem i contra el qual hi ha múltiples iniciatives, a més de la del Parlament Europeu”, comenta la directora de l’Odee.
A la llista @No_Sin_Mujeres, per exemple, hi ha més de 655 acadèmics (homes) espanyols de l’àmbit de les ciències socials que s’han compromès públicament a “no participar com a ponents en cap esdeveniment acadèmic (conferència, congrés, jornades o similar) o taula rodona de més de dos ponents on no hi hagi almenys una dona en qualitat d’experta”. I, com en el cas del ministeri d’Afers Exteriors (l’únic departament del Govern de Pedro Sánchez que, segons fonts de La Moncloa, té política explícita en contra dels panels exclusivament masculins), els acadèmics addueixen el compliment de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Altres iniciatives, com #NoHayDebateSinMujeres, #OnSónLesDones, #AllMalePanel, #HayMujeres o WomenAlsoKnowStuff (les dones també saben coses), també qüestionen en l’àmbit nacional i internacional els panels masculins i promouen i fan visibles professionals femenines perquè “no existeix cap tema a la Terra que no concerneixi les dones”, com va declarar l’any passat Valerie Julliand quan va anunciar que ningú de l’equip de Nacions Unides a Indonèsia que ella coordinava no participaria més en ponències o reunions públiques en què no hi hagués dones com a conferenciants. ●
Anna Mercadé: “Està demostrat que l’equilibri de gènere impulsa els beneficis de les empreses”
Francisco Palazón: “Els organitzadors haurien d’anar amb compte; ens fa vergonya formar part d’aquests panels”