La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un geni de la física amb 13 anys
Els seguidors de la sèrie El jove Sheldon (preqüela de The Big Bang Theory) potser el van identificar amb Sheldon Cooper, però Elliott Tanner és un personatge real. Aquest jove geni dels Estats Units s’acaba de graduar en Física amb 13 anys. Com el protagonista de l’exitosa sèrie, de la qual és seguidor, va descobrir la passió per la ciència popularitzada per Einstein molt aviat, amb només sis anys. I també com Cooper, dedica les estones lliures als videojocs. Després d’acabar la carrera amb edat de ser encara a l’institut, Tanner busca finançament per poder començar el doctorat. El cas d’aquest jove és excepcional, però no és únic al món.
Tot a la vida de l’Elliott ha estat precoç: les seves primeres paraules i l’interès pels números, per exemple. Amb sis anys, quan molts nens i nenes es comencen a espavilar en la lectura i l’escriptura, ell va descobrir la física gràcies al documental Bojos per les partícules i aquesta disciplina es va fer “omnipresent” a la seva vida. Els seus pares van veure aviat el seu potencial i van decidir que estudiés a casa. I als nou anys –a l’edat en què molts s’inicien en les fraccions– va ingressar a la Universitat de Minnesota. Aquest jove, que es declara un enamorat de la física teòrica i experimental, les matemàtiques i la programació d’ordinadors, acaba de finalitzar la carrera i ara aspira a embarcar-se en el doctorat de Física Teòrica d’Altes Energies.
Tot ha anat tan de pressa a la vida acadèmica de Tanner que els seus progenitors no han tingut temps d’estalviar per pagarli la universitat i ja han de pensar en el doctorat, que puja a més de 80.000 euros. Sense opció a beca, han iniciat una campanya per buscar finançament.
La vida d’aquest jove, com la del protagonista de The Big Bang Theory i la seva preqüela, transcorre entre la física i videojocs; en el cas de Tanner, els seus preferits són Minecraft, Oculus o Dungeons and Dragons. I aquí sí, davant de la pantalla, comparteix moments amb nois de la seva edat. També li agrada la música de The Beatles o Billy Joel. I es diverteix amb la sèrie que protagonitza Sheldon Cooper. Fins i tot ha tingut l’oportunitat de visitar el plató on es filma.
El de l’Elliott és un cas inusual, però no únic al món. I tampoc no és la persona més jove a graduar-se a la universitat. Als Estats Units el rècord l’ostenta Michael Kearney, que amb 10 anys es va llicenciar (el 1992) en Antropologia a la Universitat del Sud d’Alabama. Més recentment i ja a Europa, el belga Laurent Simons va aconseguir el 2021 graduar-se també en Física amb tan sols 11 anys.
A Espanya el sistema educatiu és molt més rígid que als Estats Units o altres països. Ho apunta el psicòleg i expert en Altes Capacitats Miguel Ángel Funes, i ho certifica Carlos Alberto Blanco, un nen prodigi famós per les aparicions al programa i que amb 15 anys va ingressar a la universitat per estudiar alhora Química, Teologia i Filosofia.
El sistema educatiu espanyol té adaptacions curriculars, però no veiem “nens que van a la universitat” i no passen situacions tan “extremes” com la de l’Elliott o en Laurent, explica Funes. A més aquí es tracta el nen de manera “holística”, és a dir, es valora que el seu avenç de curs sigui beneficiós en tots els àmbits, i en aquest sentit també es té en compte si està “preparat” per anar a classe amb nens més grans, explica l’expert.
Carlos Alberto Blanco va aconseguir ingressar precoçment a la universitat, però reconeix que ho va aconseguir perquè es tractava d’un centre privat. Actualment, amb 36 anys, és professor de Filosofia a la Universitat Pontifícia de Comillas i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències. A més a més, ha publicat una trentena de llibres.
Abans d’entrar a la universitat, Blanco reconeix que s’avorria “profundament a classe”, valora l’experiència de ser universitari sent encara un adolescent com un “desafiament fascinant”, i és per aquest motiu que creu que saltar-se cursos tan dràsticament va ser positiu per a ell. Tot i això, Blanco reconeix que va descuidar la part social i va estar “absorbit pel saber”. Aquest geni espanyol recorda als Elliotts del món que destacar a edat primerenca “no és garantia d’èxit” i els recomana també no abandonar mai la creativitat. ●
Crónicas marcianas
La física és “omnipresent” a la vida de l’Elliott des dels sis anys i ara vol començar el doctorat