La Vanguardia (Català-1ª edició)
Serra fascina amb ‘Pacifiction’
L’únic espanyol a concurs té opcions a la Palma d’Or amb la seva obra més original
Va arribar a la recta final del certamen mantenint amb l’ai al cor la premsa espanyola a Canes, que no havia pogut veure abans la seva Pacifiction perquè encara no té distribució a Espanya, però Albert Serra no va deixar escapar l’oportunitat d’hipnotitzar el personal com una d’aquelles onades impossibles que captura magistralment a la pel·lícula que el porta a competir per primera vegada a la secció oficial. I com passa amb qualsevol obra del director de Banyoles, no va deixar ningú indiferent. O l’adores o l’odies. La crítica es va decantar majoritàriament per la primera opció, hipnotitzada per un metratge excessiu de gairebé tres hores que intriga, desconcerta i sedueix al voltant del personatge que interpreta Benoit Magimel com l’alt comissionat de França a la Polinèsia.
El tipus en qüestió es passeja tot el relat amb un vestit blanc de lli acompanyat d’un atractiu transvestit i no para de moure’s d’un costat a l’altre mantenint reunions, intentant apaivagar de bones maneres el descontentament d’una població que se sent abandonada. De nit, es diverteix en un club decadent on altres personatges variats pul·lulen ballant i bevent, al so del que podria sorgir de la imaginació de David Lynch. La pel·lícula és una reflexió sobre les cicatrius del colonialisme i la corrupció política plantejada de la manera més radical possible, preparada amb unes gotes de bogeria i sensualitat, i amb el ressò constant d’una possible explosió nuclear de fons. Deu ser veritat?
En un moment donat, el personatge de Magimel es refereix a la política com una discoteca. “Hi ha un abandonament, un malestar en les nostres societats. Cada vegada hi ha més distància entre la política i el poble. I d’aquí la desafecció de molts ciutadans respecte a la política i l’auge del populisme”, assenyala el realitzador, el més francòfon dels cineastes espanyols i un habitual de Canes des que va estrenar el 2006 Honor de cavalleria. Amb La muerte de Luis XIV apareixia una dècada després en una projecció especial i el 2019 l’eròtica Liberté s’alçava amb el premi especial del jurat de la secció Una certa mirada.
L’origen del film, que ha passat pels títols, Bora Bora i Tourment sur les îles fins a quedar-se amb el definitiu Pacifiction, beu de la lectura dels diaris de l’actriu polinèsia Tatarita Teriipaia, que va ser dona de Marlon Brando. Serra reivindica un cinema que evita el passat i es concentra en com les imatges “poden ser més riques i més interessants que les que hi ha en l’actualitat amb plataformes, sèries de televisió o internet”.
Per això el seu objectiu és aconseguir la màxima originalitat narrativa i visual sense perdre de vista l’ambigüitat de la proposta. “La pel·lícula és una fantasia, una ficció, hi ha un costat artificial molt pronunciat, un costat improbable”, admet sobre una producció parlada en francès que va tenir lloc en ple confinament, cosa que va facilitar l’ambient fantasmagòric d’algunes escenes. En total, 540 hores gravades i més de mil pàgines de diàlegs transcrits.
El realitzador diu que es va decantar per Magimel, un dels màxims favorits a emportar-se el premi a la millor interpretació masculina, per la seva cara ambigua: “Té alguna cosa pertorbadora que li anava molt bé al personatge”. I el francès elogia el director per “la llibertat absoluta” que ofereix: “Treballar amb Serra és una experiència completament diferent de qualsevol altre cineasta amb el que hagi treballat”. Veurem què opina el jurat en el palmarès d’avui.
Un palmarès en què també podria repetir el japonès Hirokazu Koreeda, Palma d’Or el 2018 per Un asunto de familia, amb el seu emotiu retrat del drama dels nounats abandonats en caixes a Broker. Un altre catàleg de les múltiples formacions familiars que integren la seva filmografia, aquesta vegada ambientada a Corea del Sud. Una història tendra, eficaç i amb un nadó protagonista que és un tros d’actor. ●
Koreeda filma a ‘Broker’ el drama dels nadons que són abandonats en caixes a Corea del Sud