La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cinc dies per trobar un sinònim
PSC i Junts van aportar els termes “ús curricular” i “educatiu” per desencallar el nou consens lingüístic
Els quatre grans partits del Parlament, ERC, Junts, PSC i En Comú Podem, van arribar aquesta setmana a un acord per aprovar una llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament. Van ser cinc dies, des del dijous 19, d’intenses negociacions per trobar un equivalent als termes “vehicular” o “d’aprenentatge”, amb què es pogués reflectir que el castellà no sigui només una assignatura, sinó també llengua d’ús i amb què es transmetin contingut sales escoles.
Es van creuar 16 versions diferents del redactat de la norma, desenes de trucades i de missatges en un grup de WhatsApp creat per a l’ ocasió, hi van intervenir una quinzena de polítics, que van fer u nadese nade reunion sivan consultar juristes i experts en política lingüística. Sobre el paper, es van buscara l diccionari expressions amb què es pogués aclarir el paper del castellà, entre les quals van emergir “llengua d’ús”, “d’ús educatiu”, “llengua curricular”, “d’aprenentatge”, “normalment emprada”, i d’altres.
Tot precipitat per l’ordre que va donar el Tribunal Superi orde Justícia de Catalunya( T S J C) el dilluns 9 de maig obligant a complir amb el 25% de castellà a les aules abans d’aquest dimarts.
En cap de les 16 versions per les quals va transitar el text de la nova llei no hi va figurar mai que el castellà fos llengua vehicular de l’ensenyament català. Tot i que el procés “es va carregar de matisos”, sobretot al final, els socialistes estaven d’acord que el català havia de ser el “centre de gravetat” però també volien dotar el castellà d’un cert caràcter vehicular. Junts ho rebutjava de totes totes i remarcava la necessitat de defugir de percentatges com el 25% fixat pel TSJC en les sentències amb què ha resolt els contenciosos lingüístics a les aules.
“No és veritat que només hàgim fet un joc de sinònims”, al·leguen des de Junts, destacant que la virtut del pacte és que ni ells ni els socialistes no aconsegueixen les seves màximes pretensions: “Nosaltres no hem pogut dir de manera clara a la llei que rebutgem les quotes lingüístiques que fixa el TSJC perquè els socialistes no ho han volgut, però els socialistes tampoc no han pogut trobar el consens per reflectir la vehicularitat del castellà”. Així es va forjar el nou consens.
La negociació va tenir moments de crisi, sobretot dilluns, 24 hores abans que es rubriqués l’acord, i el mateix dimarts que es va anunciar, quan a primera hora delmat í el líder del PSC, Salvador Illa, va llançar una ger rad’ aiguafreda a l’ última proposta que va arribara la seva taula.
En el desbloqueig hi van tenir un paper important el mateix Illa, l’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i també hi va participar Albert Batet, president del grup postconvergent. Després d’una reunió del líder socialista amb aquest parlamentari dimarts al matí i una altra de posterior amb el president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, es va concloure el pacte.
Es va posar fi a cinc dies d’intenses negociacions centrades en la semàntica. Van ser els socialistes els que el dijous 19 van proposar de delimitar el paper del castellà amb l’expressió “ús curricular”, amb què es delimitava l’ensenyament i l’ús d’aquesta llengua a les activitats pròpies de l’aula. Tot i això, els postconvergents no ho van acceptar. Ho consideraven massa “estricte” perquè es deixaven fora “altres activitats educatives dirigides”, com les que tenen lloc als menjadors o les activitats extraescolars.
Tant Junts com PSC “teníem clar que no es podia donar peu a interpretar que s’intervenia en la llibertat de llengua que s’ha de donar al pati, al lavabo o als passadissos dels centres”. Això “es podia fer servir a Madrid per dir que era això precisament el que estàvem fent”, assenyalen els postconvergents. Així doncs, Jordi Sànchez va proposar el terme “ús educatiu” per al castellà divendres dia 20. Però els socialistes ho veien massa ambigu. “Necessitàvem més claredat”, asseguren al PSC.
Am buna versió dela llei que deia “l’ensenyament i l’ús educatiu del castellà i del català hauran de tenir una presència adequada ”, es va discutir per telèfon durant el cap de setmana. I dilluns, 24 hores abans de tancar-se l’acord, el PSC va fer saber que aquella versió no era acceptable perquè podia interpretar-se que s’estava regulant el dret dels alumnes a fer servir les llengües en àmbits no lectius (el pati o els passadissos).
Els comuns asseguren que aquell dia Junts fin sit o tels va plantejar la possibilitat de fer caure el PSC del pacte i tancar-lo amb ells i ERC, però els de Jéssica Albiach s’hi van negar. Liles i republicans coincideixen en l’esforç que ha suposat lluitar amb Junts. “Ha estat un infern i desgasta molt, però no els convenia quedar-se’n fora”, constaten a ERC. Tampoc els republicans no volien prescindir del PSC, sense el qual era inviable un mínim consens, ni els socialistes no estaven disposats a perdre una nova oportunitat de trencar els blocs que va fixar el procés.
Dimarts es va arribar a la solució simple de combinar les dues propostes: del PSC, sobr el ’“ús curricular ”, i dels post convergents, sobre l’“ús educatiu”.
La llei, que encara ha d’aprovar el Parlament, garantirà “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà”. Amb aquesta, els socialistes interpreten que el castellà també és llengua d’aprenentatge a Catalunya, “una cosa que no recollia cap llei”, i Junts creu que ha posat límit a les “ingerències judicials”. “Hem salvat el país, la cohesió”, valora un diputat d’ERC. Així serà, en espera del TSJC. ●
Van arribar a circular 16 versions del text de la norma, que es van discutir en una desena de reunions