La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La literatura romàntica no és literatura menor”
Elísabet Benavent publica ‘Todas esas cosas que te diré mañana’ (Suma de Letras)
Des que va començar les seves aventures al món literari, Elísabet Benavent (València, 1984) ha anat enllaçant un èxit després d’un altre. La seva carrera va començar a despuntar amb la saga Valeria el 2013 i des llavors la valenciana porta vint novel·les, dos llibres de no-ficció i l’adaptació de dues de les seves obres a l’audiovisual. Un recorregut que es tradueix en més de 3.500.000 d’exemplars venuts. Ara torna a les llibreries amb Todas esas cosas que te diré mañana ( Suma de Letras), amb què diu que prova de sortir de la seva zona de confort i explorar els marges de la novel·la romàntica a partir d’afegir algun toc de ciència-ficció”, tal com avança l’autora a La Vanguardia.
És la història de la subdirectora d’una revista de moda i de la seva exparella. De la Miranda i en Tristán. O de la Miranda, en realitat, ja que Benavent sempre ha fet bandera d’un lema: la dona com la principal protagonista de les seves històries. No descarta, no obstant això, canviar en un futur, tot i que ja avança que no serà al seu pròxim llibre: “És un embrió, però tinc clar que tindrà una protagonista femenina molt potent”. Això sí, admet, “un no ha de dir mai d’aquesta aigua no en beuré ja que seria posar-se cadenes”.
Al seu nou llibre, l’escriptora es pregunta si es pot ser fidel a un mateix quan el que està en joc és l’amor, i explica que a les seves pàgines també parla “del procés de dol, que és una cosa que en molts casos no tenim interioritzada. Vivim en la tirania de la immediatesa i volem que fins i tot les pèrdues passin ràpid”.
Pel que fa a la qüestió tècnica, reconeix que “aquest llibre ha suposat tot un repte”. La valenciana ha plantejat una història de salts en el temps, que reconstrueix de manera hilarant i aleatòria els moments estel·lars d’una relació de parella. “Un plantejament senzill en aparença, però que requereix especial concentració i un control total en tot moment”. El resultat és que “la història no dona treva a què la protagonista passi pels processos naturals, perquè va saltant d’un punt a l’altre”.
Es tracta d’una novel·la autoconclusiva, per això jac avança que “no tindrà una segona part”. El que sí que assegura és que una vegada da acabada,té
La valenciana surt de la zona de confort i explora els marges del gènere a la seva nova novel·la
ganes de continuar explorant una mica pel que fa a subgèneres dins de la novel·la romàntica, explica l’autora. En aquest sentit, aplaudeix la versatilitat del gènere i “tot el que s’ha consolidat a Espanya aquests últims anys”. “La novel·la romàntica està en voga. I m’agrada que poc a poc ens traguem aquesta rèmora de literatura menor”. En aquest sentit lamenta que hi hagi “molta mirada de condescendència”. “Em fa força ràbia, perquè des de sempre s’ha dit ‘escrit per dones i per a dones’, i sembla que com que és un producte minoritari hagi de ser dolent”. Insisteix que “la literatura no té gèneres. És un món obert sense prejudicis, i que tohom s’hi pot acostar”. ●