La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Lisbeth Salander era massa dura per a mi”
Al seu lluminós pis d’Estocolm, al selecte barri d’Östermalm, David Lagercrantz (Solna, 1962), l’home que va continuar la sèrie Millennium després de Stieg Larsson, rep aquest diari per parlar, al costat del piano, de la seva nova novel·la, Obscuritas (Columna/Destino) –a la venda dimecres que ve–, en què un refugiat afganès és assassinat després d’arbitrar un partit de futbol a la capital sueca l’any 2003. S’anuncia com “el primer cas” (de cinc de previstos) del professor Hans Rekke i la policia Micaela Vargas.
El seu Rekke és addicte als opiacis, posseeix un increïble sentit de l’observació, té un germà que treballa al govern... És impossible no pensar en Sherlock Holmes.
Vaig acabar Millennium i vaig decidir explorar el personatge de Sherlock Holmes, el meu primer amor literari, partir d’ell per fer una cosa més actual. No m’agradava l’arrogància del personatge original, sempre està molt segur que és un geni. Així doncs, vaig substituir això pels dubtes sobre si mateix i faig que li sobrevolin dimonis negres, com ara la depressió i la bipolaritat. Com que a més he tingut el privilegi de conèixer gent dels barris més durs d’Estocolm, d’on procedeix el futbolista Zlatan Ibrahimovic (de qui vaig fer una biografia, Jo soc Zlatan, que ara s’ha portat al cinema), vaig posar una policia d’origen xilè que ve d’allà, cosa em permet parlar de la segregació social que tenim en aquest país. Una de les poques coses que igualen les classes socials és l’abús en el consum de drogues.
Micaela Vargas no és Lisbeth Salander. Com les compararia?
Salander era massa dura per mi, massa complexa, dominada pel sentiment de revenja i capaç d’una gran crueltat. Micaela també és dura, però menys, és intel·ligent i un esperit lliure, està fora de l’establishment.
La seva trama, amb personatges que estudien per ser grans músics, fa pensar en la relació entre Mozart i Salieri.
Aquest és un dels temes, la ràbia contra l’èxit, o el talent de l’altre, que es barreja sovint amb la lluita de classes. Ibrahimovic va estar a punt de convertir-se en un delinqüent.
Vostè era bo escrivint en la veu d’altres: com Ibrahimovic en primera persona, com Stieg Larsson... Ara ja és vostè mateix? No l’hi sabria dir... Què significa jo mateix? Qui soc? He escrit tant de temps en la veu d’altres que ja no sé ben bé quina era la meva. A Millennium em vaig acostar a la frontera del que ja no era capaç de fer, ara em desplaço a situacions més afins.
La tortura és un altre dels temes. Els EUA no queden com un model de civilització.
Un Estat es converteix en terrorista si tortura la gent, la deté i la manté presa sense ordre judicial, i d’aquesta manera trenca la seva dignitat, com a Guantánamo o en altres camps.
Una part del llibre passa a l’Afganistan. Veiem els talibans prohibir la música.
Els talibans han tornat al poder i ho han tornat a fer. Assassinen músics, destrossen instruments... Per què persegueixen la bellesa, sigui en la música o als cossos i rostres de la gent? No volen que sentis atracció cap a res bonic. Maten el que no poden aconseguir.
Gairebé es podria entendre, no pas justificar, que perseguissin el heavy metal o el rap, però per què la música clàssica?
El seu gran enemic històric va ser l’URSS, que educava la gent en la música clàssica, i van identificar les dues coses.
Com se sent en relació amb
Millennium?
Orgullós d’haver estat el primer que va continuar Larsson. Amb mi hi va haver una polèmica ferotge, ara tothom ja comprèn que s’ha de continuar. Jo vaig rebre crítiques duríssimes, em retreien que algú com jo, de classe aristocràtica, continués les novel·les d’un treballador com Larsson. He sobreviscut.
L’inspiraria Putin una novel·la?
Per descomptat, és un malvat perfecte per a la literatura: pervers, sàdic, arrogant, recargolat, un mafiós cregut que es fa fotos fent peses, algú que et somriu i per darrere ordena el teu assassinat. Algú que va començar a robar obsessionat a fer-se ric. És una figura molt literària. ●
Amunt i avall “L’abús de drogues és el que iguala les classes socials, cada cop més distanciades”
Personatges “Putin és un perfecte malvat de novel·la: pervers, cruel, calculador, arrogant...”