La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Estic molt còmode amb el rètol de continuista”
Jaume Guardiola ha desenvolupat la carrera professional en el món financer, l’última etapa com a conseller delegat del Sabadell. El candidat a presidir el Cercle s’autodefineix com a continuista, però de tota la història del fòrum, no només de l’última junta, de la qual va formar part fins a la convocatòria electoral. La seva anàlisi considera que la societat civil catalana ha canviat i el Cercle hi ha de reconnectar.
És bo o dolent, que hi hagi eleccions?
És un senyal de fortalesa, que desperta interès dels socis i els permetrà fer un diagnòstic de la situació del Cercle, que d’altra banda viu un moment vibrant que també desperta l’interès de noves generacions.
Què opina del debat sobre la decadència?
Jo crec que la visió clàssica de la societat civil econòmica està molt marcada per la de les antigues empreses familiars. I això està canviant. La societat civil s’ha mogut molt. Ara moltes empreses familiars no són de famílies, sinó de jugadors més actius, com els private equity. Hi ha molts family offices d’antigues famílies que ara financen altres activitats. I tenim executius globals. Hi ha projectes de nova economia, com ara el supercomputador, que genera spinoffs. Moltes persones de fora que trien Barcelona per viure. Hi ha reindustrialització a Europa, a causa de la crisi, ja que necessita ser autònoma. Això obre una oportunitat per a la col·laboració publicoprivada, en què les pimes poden tenir un paper rellevant. Això generarà codis nous, que caldrà llegir. El Cercle, com sempre, sabrà fer-ho. Té 60 anys.
Els canvis de seu del 2017 són una rèmora?
No va ser una bona notícia i s’ha d’ajudar perquè tornin, en la mesura que sigui possible. La seva transcendència real ha estat limitada, perquè no ha comportat, en la gran majoria de casos, el trasllat dels centres de decisió. Dit això, va afectar decisions la inversió al conjunt d’Espanya i a Europa i hi va haver moltes que no van arribar a Barcelona o empreses que no es van expansionar. Va provocar una pèrdua de confiança. Va ser un procés continu i concentrat d’altíssim estrès.
El seu balanç del procés?
Crec que Catalunya ha perdut oportunitats. En termes de PIB Catalunya s’ha comportat bastant com Espanya, pitjor si es pensa en renda per càpita. Jo crec que tots els protagonistes, subratllo això de tots, ho podrien haver fet més bé...
Què pot fer el Cercle per contribuir a corregir-ho?
Millorar l’encaix territorial de Catalunya i Espanya. El Cercle és espai de trobada, debat i opinió. Cedir elements de la teva posició a favor d’un bé superior, que és l’acord.
Vostè ha dit que en el futur l’Ibex tindrà menys pes en l’economia catalana...
Hi ha d’altres indexos borsaris al món amb menys empreses actuant en mercats regulats. En el cas espanyol, excepte algunes grans excepcions, funcionen en mercats regulars. Però ara aquestes empreses estan molt afectades per la nova economia, les plataformes, l’autoconsum, la desregulació, i en això Barcelona té una oportunitat. Soc optimista. El que cal és millorar els marcs legals, les regulacions, la fiscalitat. I millorar la productivitat, aquesta és la via per millorar els salaris; si no l’economia no és sostenible ni inclusiva. Tenim dèficit d’enginyers i de programadors, necessitem més gent formada. Això és el que permet a la societat avançar junta i cohesionada.
Quin és el seu programa per al Cercle?
Compromís i implicació amb els socis, amb mecanismes estructurals perquè participin. Reconnectar amb la societat civil, per entendre els nous fenòmens de manera més ràpida i valenta en aquesta nova societat civil emergent. Defensar la idea d’Europa i de la democràcia, una cosa que pot semblar una sorpresa en ple segle XXI, però la realitat geoestratègica ho exigeix. En l’àmbit econòmic, impulsar reformes que elevin la nostra competitivitat. Catalunya i Barcelona ho tenen tot per competir i captar inversions. Per a això, el Cercle ha de col·laborar amb tothom.
La seva proposta per a les jornades?
Aquests dos últims anys han tingut un nivell altíssim, a la pròxima junta li costarà molt de mantenir aquest nivell i qualitat de participants. Hem vist una imatge del president del Cercle amb la presidenta de la Comissió Europea, el president del Govern espanyol i el de la Generalitat; no havia passat mai abans, això, a Barcelona. La creació del premi Europa va ser un gran encert. Estic orgullós d’haver participat modestament en aquesta junta. Potser hi hauria d’haver estat present un economista d’influència o prestigi mundial. I per bé que hi va haver presència de polítics, això també forma part de l’essència del Cercle. Sí que cal pensar a facilitar més el debat i les preguntes dels socis. Les jornades van ser vibrants i suposen un reforçament del Cercle.
Vostè és el candidat continuista?
Estic molt còmode amb aquest rètol. El Cercle és un continu que va de Javier Faus al primer president que va tenir l’entitat, i el pròxim l’haurà de continuar fent gran.
Com serà la seva junta?
S’assemblarà molt a l’anterior. Paritària, més jove, amb pocs canvis, i les novetats seran d’un 25%. Hi afegirà el món de la salut, les biotech, digital, també l’àmbit de l’empresa pública i visions geoestratègiques. Hi haurà dues vicepresidentes: Teresa García-Milà serà la més veterana del Cercle a la meva junta, és una gran economista que ha participat en consells, i Núria Cabutí, consellera delegada de Penguin Random House i membre del consell de supervisió de Bertelsmann. ●
Jornades
“Els dos últims anys han tingut un nivell altíssim, costarà molt de mantenir”
Socis
“Cal establir mecanismes estructurals que tinguin participació”
Barcelona
“La reindustrialització a Europa obre una gran oportunitat per a les pimes”
La junta
“Hi haurà dues vicepresidentes: Teresa García-Milà i Núria Cabutí”