La Vanguardia (Català-1ª edició)

ELS MOTS ENCREUATS

Núm 11554

- Màrius Serra

HORITZONTA­LS 1 L’edat de la vigoria. Que ni coneix ni se serveix de l’escriptura. 2 Dues que suquen. Tocaré vores segons m’indiquin els patrons. Ens cal per respirar. Dues bessones que cinquanteg­en. 3 Llagut petit de pesca i d’esbarjo. Aquesta decideix no fer més mal als perdedors. 4 Urea sense vibracions. Dues escales de pintor obertes, de perfil. Surti quan pixi. Tres de les primeres de cada diumenge, seguides. 5 Herbes semblants a la veça petita que es cultiven molt rarament com a farratge. Assenyalo el passaport amb un tampó on surt la meva àvia en roba interior. Que no té pares. 6 Sofre. Sortiu. Solco les aigües sense oxigen. Comença a ejacular. 7 Tonada cantada taral·lejant. La malaltia que va provocar la creació dels llatzerets. 8 Iridi. Porc anglès ben agitat. Relatiu a la monarquia. En un tres i no res. 9 Us instal·leu entre el brancatge. Passar uns dies en un indret. 10 Al final, ho decoreu. Anava de bracet amb la CNT. La part baixa de les antenes. 11 Principi d’immanència. Esgarrapeu com una bestiota. Cable d’acer que aguanta els pals d’una embarcació. 12 Victòria Fernàndez Esteve. Fer anar el cervell. En Capone. 13 Peus poètics compostos de dues síl·labes i escrits amb boli Bic. Na Isabel quan feia campana a Anglaterra. La fi de la creixença. 14 Estanys en els quals no es fixà Mendelèjev. Poemes lírics que poden portar sucre.

VERTICALS 1 Interactue­s amb altres iguals a partir d’unes regles conegudes d’avançada. Gens respectuós. 2 Aquest es dedica a les aus que van descalces. Victoriós. 3 Símbol de triomf. Relativa a l’antic regne de Sabà, famós per la seva reina. Ermites gens llegendàri­es. La inicial de tots nosaltres. 4 Expressió de fàstic. Treballeu amb afany per un camí fixat per Jesús Moncada. El boc expiatori sense oxigen, perquè expiï més i millor. 5 Xicota. L’onomatopei­a dels que estiren en planxa a la piscina. Esgarrapis. 6 El mallorquí. T’envileixis com alguns convilatan­s d’en Bruce. Comença a pecar. 7 Sigui, no passis ànsia. El cor de qualsevol piula. Insulta intolerabl­e. 8 Arrabassis l’instrument al munt dels Marx. Manuelles per fer girar el timó. A les portes de Mallorca. 9 Aquells que poden ser de simetria o transversa­ls. L’Eloi no té els cinquanta, encara. Abocar quan pot sortir bé de preu. 10 Acaba com comença. Crit de dolor. La flor dels innocents de mena. Garbell. 11 Divinitat anglosaxon­a. Vastes immensitat­s. Dues que l’alquimista no es pot treure del cap. 12 Res no és. El botó de les ràdios que indica el directe sovint hi al·ludeix. Pot ser vegetal, industrial o comercial. Sofre. 13 Timbaler que toca un instrument de percussió de forma quadrada i pell muntada en un marc interior. Destaco 14 Socarrimat per la flama llançada. Sol precedir totes les condicions. Campió.

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain