La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense el corró es viu millor
Fa temps que a Espanya les majories absolutes van passar a la història. L’atomització política ha impulsat governs de coalició i ha substituït el corró per la cultura del pacte. La nostra jove democràcia no estava acostumada a aquestes pràctiques, i potser per això sovint veiem que governs que se sustenten en febles minories s’obstinen a impulsar canvis de pes sense el consens desitjable. Aquest hàbit pot suposar un triomf polític curtterminista, però deriva en conflicte a mitjà i llarg termini.
Els ciutadans estem cansats de veure com avui s’aproven lleis i demà es tornen a modificar quan canvia el govern. Ho hem viscut amb les vuit lleis d’educació aprovades a Espanya els últims quaranta anys de democràcia. Surt a un canvi cada cinc anys, de manera que hi ha alumnes que han patit diferents normatives durant la seva vida escolar. Ha passat el mateix amb les reformes laborals. S’han modificat quatre vegades i hi ha hagut més de cinquanta retocs. I no parlem del Codi Penal i les seves més de trenta reformes. És veritat que les lleis s’han d’adaptar a la realitat social, però la majoria de vegades els canvis venen motivats pel rèdit electoral dels partits. Malgrat que això últim és lícit, no és gens pràctic si la durada de les normes estan lligades al color polític dels inquilins del govern de torn perquè crea inseguretat jurídica, mareig ciutadà i dispendi públic pel temps i els diners que costa desmuntar el que va fer l’executiu anterior i muntar una cosa diferent que té els dies comptats segons el resultat de les urnes.
Els canvis estructurals que marquen el futur de ciutats i països haurien de comptar obligadament amb una majoria molt més àmplia que no pas la simple, que atorga un vot més que el rival, encara que això comporti un esforç de negociació i empatia respecte a qui no pensa igual. La síntesi que sorgeix del consens sempre serà millor que el fet que una bona part de la societat percebi els canvis com una imposició. Aquesta manera d’actuar s’aplicaria tant a l’Ajuntament que pretén imposar un model de ciutat sense tenir una majoria àmplia com als governs superiors.
Si fos així, viuríem més tranquils.