La llavor de la Uruj i l’Anisa

L’assassinat de les germanes Uruj i Anisa Abbas, d’origen pakistanès i veïnes de Terrassa, ha commocionat la societat catalana. La brutalitat i absurditat de la seva mort, en mans de familiars, per negar-se a acceptar el destí matrimonial decidit pels seus pares, ha posat sobre la taula unes pràctiques ancestrals inacceptables en la societat del segle XXI que defensa els drets i llibertats personals.

La prioritat ara, a més d’aclarir les circumstàncies del crim i castigar-ne els autors, és evitar que es pugui repetir, almenys en la comunitat de procedència pakistanesa que resideix al nostre país. La difusió mediàtica que ha adquirit aquest cas és un bon punt de partida. El coneixement dels fets suscita un sentiment de rebuig generalitzat. Però això és només un primer pas. A continuació, cal que aquest coneixement susciti un clima de repulsa. De manera que les persones que, pel seu marc familiar, són víctimes potencials d’aquestes pràctiques odioses siguin capaces de vèncer la por i demanar ajuda fora d’aquest marc.

A l’edició de divendres, La Vanguardia donava notícia del cas d’una jove bengalina de 19 anys que es va presentar de matinada en una comissaria dels Mossos, va manifestar que no volia casar-se en les noces organitzades per la seva família i va demanar protecció per a ella i per a la seva germana petita, de 15 anys. La resposta dels Mossos va ser l’adequada i avui aquestes dues germanes viuen acollides en un pis de la direcció general d’Atenció a la Infantesa i l’Adolescència. Aquí proven de pair les conseqüències de la seva decisió, sens dubte traumàtiques, però encaren el futur amb renovades ànsies de llibertat i amb esperança. Potser no els resultarà fàcil de materialitzar el seu desig. Però de moment, el seu destí és un altre de ben diferent al reservat a les germanes Abbas, que van anar al Pakistan enganyades i quan allà van expressar el seu projecte vital lliurement decidit van ser vilment assassinades en nom d’uns suposats codis d’honor familiars.

Queda molta feina per fer per erradicar completament aquestes pràctiques avorribles i la intenció de la Generalitat de revisar el protocol contra els matrimonis forçosos per reforçar-ne la prevenció és un primer pas en la bona direcció. L’associació de dones pakistaneses que dijous passat va convocar un acte per denunciar aquests crims i reivindicar la llibertat del col·lectiu va aconseguir una audiència escassa, encara que animosa. És important que aquestes convocatòries es repeteixin i guanyin públic per posar fi a uns abusos tan salvatges. Això ens permetria pensar que la Uruj i l’Anisa no van morir debades, i que, malgrat haver desaparegut, ara són la llavor d’un món millor. ●

Víctimes potencials i institucions han d’unir forces per evitar els crims d’honor