La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Balena a la vista: risc de col·lisió!”
Espanya prepara normes de navegació al Mediterrani nord-occidental i els ecologistes demanen una velocitat màxima de 10 nusos
L’Oceanogràfic de València va ser alertat divendres del descobriment d’una balena geperuda morta, pel que sembla víctima d’un vaixell. Però no és pas l’últim cas detectat. El risc de col·lisió dels mamífers marins (dofins, catxalots, rorquals...) amb embarcacions al Mediterrani nord-occidental s’ha convertit en una seriosa amenaça per a aquestes espècies. Les col·lisions en aquesta zona són la causa principal de mort atribuïble a l’home dels rorquals comuns, i suposen un 22,5% dels encallaments d’aquesta espècie, la més grossa del planeta després de la balena blava.
En aquest context, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha fet consultar una proposta per designar com a zona marítima especialment sensible un àmplia àrea del Mediterrani nord-occidental, a fi de protegir els cetacis del risc de col·lisió i regular la navegació. La iniciativa està sent promoguda conjuntament amb França, Itàlia i Mònaco a l’Organització Marítima Internacional (OMI).
Les morts accidentals o els successos amb ferides greus estan afectant molt especialment els catxalots i rorquals comuns, però també altres mamífers marins (cap d’olla, dofí mular, zífids..), que també pateixen els impactes dels abocaments o els sorolls.
La normativa que prepara la sotsdirecció general de Biodiversitat recomana que en aquesta zona es navegui amb especial precaució i que es limiti la velocitat a un màxim de 13 nusos quan i on hi hagi cetacis.
Els vaixells, a més, hauran d’esquivar la presència de cetacis i mantenir una distància de seguretat d’entre 100 i 500 metres i, a més, hauran de comunicar a l’autoritat costanera qualsevol col·lisió o animal detectat en aquesta zona. A més, es recomana als capitans que organitzin un sistema de vigilància durant la navegació per ajudar a detectar-los i que s’utilitzin binoculars d’infrarojos per a una millor assistència a la nit.
Tot i això, les al·legacions dels grups conservacionistes afirmen que “cap de la mesures incloses” en aquest pla servirà per protegir eficaçment els cetacis del risc de col·lisió. “L´esborrany no ha tingut en compte l’experiència i l’evidència científica sobre quines són les mesures realment eficaces per reduir la mortalitat dels cetacis”, diu Carlos Bravo, d’OceanCare. Aquesta organització conservacionista reclama com a mesura obligatòria (i no només recomanada) la reducció de la velocitat dels vaixells a un màxim de 10 nusos, aplicable a tots els vaixells.
Les al·legacions aporten abundant documentació sobre investigacions fetes durant una dècada a les costes est i oest dels EUA, en què s’ha demostrat que hi ha un baix nivell de compliment quan la disminució de la velocitat és voluntària.
“Una simple recomanació per baixar la velocitat no servirà per a res”, diu Carlos Bravo, perquè la inèrcia dels vaixells a gran velocitat els impedeix desviar la trajectòria a temps. La velocitat mitjana de disseny dels ferris és d’entre 14,5 i 26,2 nusos, mentre que en el cas dels creuers mitjans i grans oscil·la entre 19 i 22 nusos. Els vaixells cisterna de gas liquat es mouen entre 14,2 i 19,2 nusos, i els grans portacontenidors naveguen a velocitats d’entre 19 i 24,6 nusos
OceanCare demanen també que la mesura d’una velocitat màxima de 10 nusos sigui extensiva als vaixells petits, a fi que les mateixes regles de joc s’estenguin a tota la indústria naviliera i s’evitin els desavantatges competitius.
L’argument clau és que “la reducció de velocitat comporta múltiples beneficis ambientals addicionals: disminueixen les emissions de gasos hivernacle i de contaminants atmosfèrics i a més, redueix el nociu soroll submarí”, diu Bravo.
El Mediterrani acull regularment 11 espècies de balenes i dofins, de les quals 9 es troben en alguna categoria de perill, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
El catxalot està classificat com “en perill”, el mateix que el rorqual comú, la població del qual s’ha reduït d’uns 3.500 exemplars a la regió a només uns 1.800, segons un estudi facilitat a l’Acord sobre la Conservació dels Cetacis del Mar Negre i el Mar Mediterrani, un pacte patrocinat per l’ONU i de què parteixen les reclamacions d’aquest tipus de mesures en discussió. ●