Protegir i impulsar l’habitatge públic

● Un estudi sobre el carrer Om diu que la solució als seus problemes passa per la protecció i l’impuls de l’habitatge públic. “La venda a mercat lliure d’alguns pisos pot fer pensar que la renúncia al patrimoni públic és la solució –adverteix Alejandro Giménez, professor d’urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya–. Però la falta d’habitatge assequible a Barcelona, Ciutat Vella i el Raval obliga a buscar solucions que no passin per reduir l’habitatge protegit”. Els problemes del carrer Om requereixen un abordatge polièdric: “social, legal, econòmic, sanitari, policial, mediambiental, arquitectònic, urbanístic i polític”. L’estudi recorda que el 2006 les administracions van planejar enderrocar molts dels 133 pisos públics d’aquesta via, i que la crisi va frenar la idea. “Cal una acció consensuada. Millorar l’entorn de les persones passa per garantir la seguretat, l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic i de l’habitatge”.

situació. I jo tot això ho vaig denunciar un munt de vegades, davant l’Ajuntament, el Síndic de Greuges, els Mossos d’Esquadra, tots els partits polítics... però no va servir de res. I, al final, bé... Per què he de viure així?”.

Una altra veïna de la zona es va dedicar un temps a recopilar les queixes de la gent i presentar-les als jutjats. Fins que es va cansar que ningú no li fes cas, que no servís per a res. Aquesta veïna també té por, també conserva l’anonimat, també se sent abandonada per les administracions... “En realitat la institucions ens tenen desemparats. Moltes persones grans ja no s’atreveixen a sortir soles al carrer, perquè hi són ells mirant-te, rient, intimidant-te... Trafiquen amb coses robades, s’aprofiten dels drogoaddictes, ocupen tot el que poden... i la gent se sent abandonada. En aquestes finques municipals sempre hi ha viscut alguna gent que es guanyava la vida d’una manera discutible, però fins no fa gaire tenien una altra manera de fer les coses, de tractar els altres. Ara viuen de la por, de la nostra por”.

Fonts municipals responen que l’Ajuntament fa molts anys que fa grans esforços per recompondre la convivència d’aquests immobles d’uns 130 pisos, que durant els últims cinc anys el Consistori va aconseguir recuperar i tornar a posar en l’oferta del parc públic d’habitatge fins a

En cinc anys el Consistori va recuperar aquí onze habitatges públics en mans de llogaters conflictius

onze pisos que estaven en mans d’inquilins que feien activitats delinqüencials o simplement conflictives, que perjudicaven la convivència i amargaven la vida de la resta de llogaters. Parlem de pisos ocupats, de pisos cedits de manera irregular, de pisos que simplement no estan al corrent del corresponent pagament...

I avui dia el Consistori té oberts dos procediments judicials més de caràcter civil a fi de recuperar altres habitatges. El problema és que aquests procediments són molt garantistes. Les administracions públiques no poden desallotjar ningú de qualsevol manera. Tot sembla molt lent i confús. L’Ajuntament ja va sol·licitar al jutge en qüestió que acceleri el tema tant com sigui possible. “A més –agreguen les fonts–, també vam dur a terme plans de gestió integral de totes les promocions, de tant en tant retirem els objectes abandonats a les zones comunes, fem petites obres contínuament...”. ●