La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Me’n vaig perquè no aguanto més”
El veí que més va denunciar els excessos d’aquesta finca municipal del Raval ven el pis
Fa uns quants dies que el tuitaire que sempre acostumava a alternar crues denúncies veïnals amb simpàtics vídeos d’animalets va anunciar molt afligit que no aguantava més, que posava a la venda el seu habitatge, que se n’anava del Raval... “I ja estic amb una immobiliària, organitzant les visites –explica, des de l’anonimat– perquè ja no ho aguanto més, estic tip dels orins a l’ascensor, de la gent que es posa a viure als replans, que m’amenacin i m’intimidin sempre... Sap per què t’amarguen la vida? Perquè t’espantis, te’n vagis i puguin ocupar el pis. Així es fan forts! Estenent-se de mica en mica, pels blocs, pel carrer. En alguns pisos hi estan d’una manera legal, i en d’altres... Volen controlar el carrer, per fer el que els doni la gana... I jo, bé, ja n’estic cansat”.
Aquesta en veritat és la història d’una derrota, de la derrota de la convivència. Som al gran complex d’habitatges públics a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona del carrer Om, al sud del Raval, a la part més destenyida, desmembrada i sense encant del barri. De vegades són les mateixes administracions públiques les responsables de les tan comentades expulsions de veïns. I mentrestant, malgrat que la Rambla i la Mediterrània queden a quatre passes, la major part dels locals comercials de l’entorn sempre tenen la persiana abaixada.
“La major part de la gent aguanta perquè té lloguers molt baixos. I els pocs que som propietaris ja anem marxant, encara que ens en donin quatre duros pels nostres pisos... Jo no me’n volia anar, de debò. Això era casa meva, la meva llar. Hi vaig venir a viure el 2012. El meu pis estava destrossat i el vaig arreglar de dalt a baix, amb molt d’esforç. I ja això els va fastiguejar, perquè haguessin preferit colar-se aquí dins. Aquests dies estan entossudits a aconseguir un pis de l’escala del costat! Em fa molta ràbia que em facin fora així, perquè puguin continuar amb les seves martingales. Però ja fa molts anys que aguanto aquesta