Llarga vida al llegat de Savall S’acosta un moment crític per al projecte del mestre per la precarietat dels ajuts

Què ha de fer un artista rellevant en aquest país per consolidar el seu projecte una vegada fets els 80? De quina manera ha de concretar el suport de les administracions el director d’orquestra català/espanyol viu més internacional, per assegurar el futur del seu llegat artístic? A quina porta ha de trucar per aconseguir uns ajuts que li permetin ser competitiu amb orquestres homòlogues internacionals –Les Arts Florissants de William Christie o els conjunts de John Eliot Gardiner–, que estan més considerades i subvencionades pels seus governs?

Aquestes qüestions no només se les planteja el mateix Jordi Savall, sinó també part de la societat civil compromesa avui dia amb la cultura. Perquè mentre al febrer la llegendària Royal Philharmo

La Royal Philharmonic Society de Londres l’ha nomenat membre honorari... però Sánchez no el rep

nic Society de Londres distingia el mestre igualadí com a membre d’honor de l’entitat –que és l’únic català després de Pau Casals– pels “serveis destacats a la música” i la “recuperació de tresors que es podrien haver perdut”, a Espanya, el gambista mundialment famós segueix demanant audiència a mandataris que estan massa ocupats per rebre’l.

“El que proposo al president Sánchez és fer una acció que ajudi tots els grups espanyols que recuperen patrimoni –explica Savall–. Passaria a la història com el primer govern espanyol que veu la importància del patrimoni musical del país, música que té relació amb Al-Andalus, amb el món jueu, amb el Nou Món, amb Hongria, Roma, Nàpols... Ens connecta amb tot el planeta a través de la música. És una oportunitat cultural important i tinc la responsabilitat de fer prendre consciència”.

El músic rep La Vanguardia a casa seva, a Bellaterra, per parlar del futur del seu llegat i de les seves noves propostes per a les administracions: tenir La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nation en residència a L’Auditori i fer del Palau del Lloctinent, propietat del Govern espanyol, la seu de la seva fundació.

I si Sánchez no va poder rebre’l, sí ho va fer el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que va ser molt cordial, diu Savall, tot i que no es va arribar a cap compromís sobre la cessió. El ministeri assegura que “no és possible, l’edifici està ocupat amb part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó”. Construït entre el 1549 i el 1557 com a ampliació del Palau Reial Major de Barcelona, el Lloctinent va allotjar aquest arxiu fins que el 1994 es va traslladar al carrer Almogàvers. La seu històrica va quedar, però, per a la difusió, pedagogia, actes protocol·laris i com a seu del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que es va crear l’any 2007, un cop s’havia restaurat l’edifici. “Per tant, està en ús”, diu Madrid.

Segons fonts municipals, a l’Ajuntament de Barcelona li sembla una bona opció que el Palau del Lloctinent es converteixi en seu de la Fundació Savall, i asseguren que ajudaran en tot el que puguin perquè el llegat del mestre “tingui el lloc que es mereix”. Savall, per la seva part, recorda que des de la seva restauració, “l’espai gairebé no es fa servir, mentre que com a seu social del CIMA (Centre Internacional de Música Antiga) podria allotjar activitats públiques, classes magistrals, audicions, conferències, biblioteques o, fins i tot, petits concerts que, com en el Tinell i Santa Àgata, hi durien les músiques que corresponen al període històric del lloc”.

“Ens convindria tenir un estatus com el del Teatre Lliure –raona Savall–: mentre era petit no se’l podia ajudar, però en el moment en què va aconseguir el Palau de l’Agricultura, va prendre una altra