Llengua mitjana minoritzada

Sovint es parla del català com una llengua minoritària i cal deixar clar que la llengua d’Antònia Vicens no ho és. Si mirem la llista de llengües del món per nombre de parlants, se situa entre les mitjanes. A Europa mateix hi ha un seguit de llengües estatals que tenen menys parlants que el català, com ara el finès o el danès. És per això que s’acostuma a dir que el català és un cas de llengua minoritzada, és a dir, no és minoritària però sí que és objecte d’accions polítiques que l’empetiteixen, com ara la sentència que prohibeix que les dues Generalitats es comuniquin en català.

Coincideixen ara una llei i un aniversari. L’aniversari és el de les Normes de Castelló. Fa 90 anys, el 1932, arran dels acords ortogràfics que havia establert l’Institut d’Estudis Catalans, es va buscar l’harmonització amb les varietats valencianes. El suport que la proposta va rebre de la majoria d’entitats culturals valencianes va ser ampli i transversal, de manera que la llengua catalana hi va guanyar amb el respecte a la seva riquesa i la pluralitat d’accents. Les Normes de Castelló entroncaven amb la tradició literària valenciana alhora que s’adequaven a les propostes de l’IEC. Veles e vents i tot a favor.

La llei que deia és la que el Parlament de Catalunya ha aprovat sobre l’aprenentatge de les llengües a l’ensenyament, amb tota la polèmica de llengua vehicular i llengua curricular. L’acord té molts vessants i segurament no és òptim per afavorir amb decisió que la llengua catalana pugui viure amb to

Les Normes de Castelló entroncaven amb la tradició literària valenciana alhora que s’adequaven a l’IEC

ta normalitat a les terres que la van veure néixer. Però no podem carregar a l’escola tota la responsabilitat. Cal actuar en molts altres àmbits amb més decisió.

El més bo d’aquesta llei és que un 80% de l’arc parlamentari hi dona suport i emet un missatge clar. Primer, que una majoria molt significativa de la ciutadania, a través dels seus representants polítics, està d’acord a mantenir la immersió lingüística a l’escola. I segon, que dilueix els arguments manipulats que fan servir els cridaners que afirmen i reafirmen que el castellà està en perill a Catalunya. La primera llei de la immersió queda lluny en el temps; per això és rellevant que al cap dels anys torni a tenir un suport molt ampli al Parlament.

Sense arguments matemàtics objectius que demostrin les seves declaracions, espero que a partir d’ara els polítics que només busquen la mort del català deixin de donar la tabarra. Cal desjudicialitzar la llengua i també despolititzar-la. Només així la podrem fer servir amb un mínim de normalitat.