La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rescatat de l’oblit
La galeria Marc Domènech recupera l’obra abstracta de Miquel Rué
–tots de l’any 1965–, és significatiu que ja el 1961 el poeta ara cèlebre i llavors crític d’art
John Ashbery li dediqués espai en les seves col·laboracions per a l’edició parisenca del Herald Tribune. Ashbery deia que l’obra de Rué “té una gran delicadesa i un poder amagat”. I la descrivia així: “Rué fa servir colors foscos i opalescents, grisos tenyits aquí i allà de groc o rosa, per donar un efecte voluptuós a les seves aiguades. Els pocs elements formals, majoritàriament corbes que evoquen el cos femení, són vagues i imprecisos, a punt de dissoldre’s”. Per la seva part, el singular crític Josep Vallès Rovira va escriure el 1964 que “la seva pintura fa patent un univers de formes etèries en convulsió, íntimament agitat i de cromatisme regirat”, mentre que el conservador del Musée des Beaux-Arts de Nantes, Luc Benoist, afirmava el mateix any en un text per a una mostra celebrada a Londres que “el seu art representa el paroxisme del que podria ser tant el principi com el final del món. Expressa l’esclat d’una ànima caracteritzada per la turbulència i el romanticisme, un romanticisme de classe contemporània, volcànica o atòmica”. Així doncs, sembla que és evident que l’obra de Rué va ser ben difosa, ben entesa i molt apreciada els anys anteriors a la seva mort. A què es deu, llavors, aquell llarg oblit?
La clau de l’oblit de Rué és indissociable de la clau del seu actual rescat. Quan va morir, la seva vídua no es va veure capaç de gestionar aquell llegat artístic. Tenia una filla de set anys per mantenir, era aliena al món cultural i va haver de guanyar-se la vida amb feines més esforçades que remunerades. No va ser capaç de difondre l’obra del seu marit, però va tenir l’encert de saber-la conservar, malgrat el molt espai relatiu que ocupava a qualsevol habitatge. Ha estat quan ha mort la vídua que la seva filla ha descobert el valor artístic de l’obra de Miquel Rué, conservada fora de l’abast del públic des del 1967. L’any passat Anna Rué va donar un oli del seu pare al MNAC, que el va saber valorar. I el següent pas depenia de les antenes històriques de Marc Domènech, que, una 1965, guaix sobre cartolina de Miquel Rué; mides:
55 x 75 cm
vegada més, han funcionat.
Entre les exposicions més recomanables actualment obertes en galeries de Barcelona i que acaben al juny, destaquen la de Brigitte Szenczi i Juan Antonio Mañas a la Sala Parés (fins a l’11), la de pintura abstracta del brasiler Dedé Lins a Zielinsky (al 23), la selecció de fotografies de Jean-Baptiste Huynh a Joan Gaspar (fins a principis de juny), la col·lectiva Luz a la nova galeria Ola (al 23 ), la de Pere Llobera a Bombon Gallery (al 3), la de Mina Hamada a Lab36 (al 23) i la de J. Fin a la Sala Dalmau (al 30). ●