La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llarga ombra de Nadal El balear inverteix 4h20m en Auger-Aliassime i se cita amb Djokovic a quarts
Una frase presideix la Philippe Chatrier: Victory belongs to the most tenacious (‘la victòria pertany al més tenaç’).
Com un mantra, la frase es repeteix en la ment del cronista.
I la rellegeix i després torna a mirar cap a la llotja vip, i allà hi distingeix Toni Nadal, amb camisa blanca i ulleres de sol, de braços plegats i potser repetint-se: –Com he arribat fins aquí? La reflexió és legítima i fins i tot inevitable, ja que Toni Nadal ha estat el pare esportiu de Rafael Nadal, i també és el seu oncle, i tot i així ara dirigeix els passos de Felix Auger-Aliassime, canadenc negre i allargat que, com una ombra, pretén barrar el pas al balear, el fenomen que s’ha adjudicat tretze títols a París i que, tan gran com és, fins i tot té una escultura al recinte, creació de Jordi Díez.
Avui, Toni Nadal és en terreny neutre. Ni s’ha assegut amb la seva família, a la llotja de Nadal, ni ho ha fet a l’espai d’Auger-Aliassime (9a raqueta actual), el seu alumne a l’acadèmia de Manacor, tot un joc de contradiccions i una invitació al somieig del cronista, que recupera imatges d’un passat no tan llunyà.
En plena evocació, recuperem Toni Nadal i el seu nebot abraçant-se a la llotja de la pista, una vegada i una altra, cada vegada que l’home dels 21 Grand Slams sobrevola el teatre per adjudicarse un altre títol a París, més que ningú mai abans.
I ara?
Ara Toni Nadal diu:
–El meu nebot és el meu nebot. I tot i així allà hi ha l’home, que veu el got mig ple o mig buit, perquè passi el que passi la seva gent guanyarà o perdrà.
Sobre l’argila, Rafael Nadal viu el seu dilema interior. Auger-Aliassime serveix com el dimoni, sovint per sobre dels 200 km/h, i el posa contra les cordes: en 52 minuts, el canadenc (21) s’apunta el primer set (3-6).
I per això, Nadal s’atura: alenteix la velocitat del joc i prova de desaccelerar Auger-Aliassime. I en el seu afany es precipita sobre l’argila i cobreix de vermell el seu colorit uniforme verd.
(Se'l canviarà uns jocs més tard, Nadal no llueix mai taques)
No va bé la cosa, sembla haverse-li torçat a Nadal, que no havia cedit un set aquests dies i bé que li anava, perquè li convé retallar els duels, llastat com està pel seu malmès peu.
–No havia començat res bé, havia de transformar tot això, canviar d’actitud –dirà més tard, després de la seva victòria.
Res no va bé fins que les coses es