El costat bo de la història

Heroi de la final, a Thibaut Courtois li ha costat molt guanyar-se el madridisme, que no li perdonava l’adeu de Keylor Navas i el passat matalasser

Ningú no va celebrar la catorzena del Reial Madrid com Thibaut Courtois, el porter belga que l’11 de maig va fer 30 anys i va culminar a l’Stade de France la millor de les seves ja quatre temporades amb els blancs. A peu de gespa, designat el futbolista del partit per a la UEFA amb la millor actuació d’un porter en una final de Champions (va frenar el Liverpool amb cinc aturades de gran mèrit), comentava el que sentia: “Pels meus morts que havia de guanyar aquesta Champions”.

Courtois no ho ha tingut fàcil, al Madrid, ni de bon tros. Florentino Pérez el va fitxar del Chelsea per 40 milions d’euros després de l’estiu del 2018, en què s’havia consagrat com un dels millors porters del Mundial.

Courtois va caure malament entre el madridisme per dues raons: venia a prendre-li el lloc a Keylor Navas, un ídol del Bernabeu i el porter titular de les tres Champions de Zidane, i, a més, els aficionats li recriminaven el passat a l’Atlètic, on va estar tres temporades cedit per l’equip de Stamford Bridge. De fet, va ser el porter que defensava els de Simeone a la final de Lisboa del 2014 que van perdre quan pràcticament la tenien guanyada. A la prèvia de la final de París, Courtois va recordar allò d’una manera molt particular: “Ara estaré al costat bo de la història”.

Tot i això, el primer any de Courtois de blanc va ser molt dur.

El belga va ser titular en 27 partits de Lliga, però el Bernabeu va corejar insistentment el nom de Navas, que al final de la temporada va acabar signant pel PSG, la qual cosa va convertir definitivament Courtois en el dolent de la pel·lícula en un any particularment dolent per al club, sense cap títol important i amb els acomiadaments de Lopetegui i Solari i la tornada improvisada de Zidane.

Malgrat les dificultats, des del principi Courtois va fer professió de fe madridista assegurant que era fan del club des de petit. Ningú no se’l va creure. Al darrere hi havia les seves declaracions com a matalasser i la sospita que la raó de la seva tornada a Madrid estava en el fet que hi vivien els seus dos fills, que havia tingut al llarg de la seva etapa al Calderón amb la seva parella de llavors, de la

Passeig de Llegendes