La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Estem programats per estar insatisfets”
Encara mesura la seva felicitat? Des de fa 17 anys. Quan en tenia 18, els meus pares discutien, no eren feliços, a la qual cosa s’hi afegien els meus problemes d’adolescent. Va ser llavors que em vaig fer la gran pregunta.
Quina pregunta?
Si ho tenim tot, per què no som feliços? Així vaig començar a mesurar la meva felicitat i a escriure un diari en què anotava què em feia infeliç i què feliç amb la idea de repetir-ho.
Bona idea.
Sento decebre-la, però repetir el que ens fa feliços no funciona. La realitat és que ens acostumem molt ràpid i tenir més d’alguna cosa no ens fa més feliços.
Quina és la conclusió més important?
Estem programats per estar insatisfets. Tenim un mecanisme al cervell que fa que ens adaptem a tot, et cures d’una malaltia i al cap de poc deixes de valorar el fet d’estar sa.
Un problema de les nostres sinapsis o de la manera d’entendre la vida?
Si no ens avorríssim mai, no tindríem necessitat de progressar. La infelicitat ens ajuda a continuar progressant.
El cervell és malastruc?
Al contrari, el cervell tendeix a recordar els moments més feliços. Creiem que hem estat més feliços del que vam ser.
Què li crida l’atenció?
Tant els dies més feliços de la meva vida com els més infeliços sempre veig els noms de gent que estimo. Les relacions són essencials, les emocions són el centre de gairebé tot el que fem.
Què més ha esbrinat?
Hi ha tants dies bons com dolents i som feliços per contrast. A Copenhaguen vaig aprendre a venerar una espurna de sol. Per ser feliços de vegades cal prescindir de les coses que fan possible la felicitat.
Hi ha una mesura científica de felicitat?
A força de preguntar a milers d’europeus en diferents contextos i malgrat que la felicitat és subjectiva, al final sempre trobem els mateixos patrons.
Quins patrons?
Són patrons matemàtics molt clars, i un dels que més m’interessen és el que relaciona el benestar amb el salari. Quan la gent té un salari inferior a 4.000 euros, augmentar el sou augmenta el benestar, però a partir