La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron no té assegurada la majoria absoluta al nou Parlament
Comença la campanya de les legislatives, un repte per al reelegit president francès
Emmanuel Macron va obtenir un nou mandat de cinc anys per a l’Elisi a les eleccions de l’abril. Però la viabilitat del seu programa de govern depèn de si els partits que li donen suport aconsegueixen la majoria absoluta a la nova Assemblea Nacional que sorgeixi dels comicis legislatius de 12 i el 19 de juny. Aquest objectiu està en dubte, segons els sondejos publicats fins ara.
L’ambient a França és avui molt diferent del que hi havia la primavera del 2017. Macron, que només tenia 39 anys, encarnava la novetat i l’esperança. S’havia imposat amb contundència a la ultradretana Marine Le Pen. Els ciutadans volien reforçar-lo, i van donar al seu partit, La República en Marxa (REM), i als seus aliats 350 diputats, 61 per sobre de la majoria absoluta. L’opinió general d’analistes i experts demoscòpics és que aquella victòria tan folgada no es repetirà. Malgrat que el sistema electoral majoritari, en dues voltes, afavoreix molt el primer partit, s’estima que la coalició entorn de Macron, anomenada Ensemble (junts), podria aconseguir entre 275 i 320 diputats (la majoria absoluta se situa en 289). Es tracta, en qualsevol cas, de càlculs molt aproximats. Cada circumscripció és un món.
A les presidencials, Macron va rebre molt suport de votants d’esquerra que van voler frenar Le Pen. A les legislatives la situació pot ser inversa. La coalició d’esquerres encapçalada per Jean-Luc Mélenchon se sent forta. En moltes circumscripcions els dos candidats a la segona ronda poden ser el d’esquerres i el macronista. L’èxit d’aquest últim dependrà del suport de l’electorat de dretes.
Per a Macron no només és important comptar amb la majoria absoluta dels seus a l’Assemblea. Necessita que els ministres que es presenten a les eleccions guanyin el seu escó. Altrament, quedarien desautoritzats i políticament febles. La mateixa primera ministra, Élisabeth Borne, una tecnòcrata que no s’ha sotmès mai a l’escrutini de les urnes, es presenta per una circumscripció normanda. Un ministre en situació difícil és Damien Abad, trànsfuga de la dreta i a qui dues dones acusen de violació.
Si no hi ha sorpreses, Ensemble hauria de guanyar les elecci
La viabilitat del programa de govern depèn del control de l’Assemblea Nacional
ons, seguit de la coalició d’esquerres i d’Els Republicans (LR, dreta). L’ultradretà Reagrupament Nacional (RN) ho té molt difícil a causa del sistema electoral, que el castiga a la segona volta. Malgrat el 41% de Le Pen a les presidencials, ja seria un èxit obtenir una vintena d’escons. A l’Assemblea Nacional sortint només en tenia 8, menys que els comunistes.
El partit de Macron, abans REM i ara rebatejat Renaixement, disposa de diversos aliats de centredreta i centreesquerra, entre els quals el partit Horitzons, de l’ex primer ministre Édouard Philippe. La cohesió durant cinc anys d’aquesta aliança de circumstàncies no està gens garantida. Durant la legislatura passada hi va haver desenes de desercions i fractures.
El president, condicionat per la seva posició institucional, ha de participar en la campanya de les legislatives per evitar sorpreses. Avui visitarà un hospital a Cherbourg, al departament del nord de la Manche. El sector sanitari viu una situació crítica, de penúria de professionals després del període estressant de la pandèmia. Aquestes qüestions pesaran en el desenllaç dels comicis. ■