La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’únic objectiu de Putin és mantenir-se al poder” “Volien una guerra de tres dies per fer pujar la popularitat de Putin, i van calcular malament”
Professor de l’Esc. Sup. de Ciències Econòmiques i Socials de Moscou
Tres mesos i mig
Pel respectat sociòleg i teòric marxista rus Borís Kagarlitski, la campanya militar del Kremlin a Ucraïna s’explica per les ganes de Putin de continuar al poder. Professor universitari i director del portal Rabkor, també és un veterà activista, castigat per la seva dissidència amb Bréjnev, amb Ieltsin i, ara, amb Putin. Aquest mes el Govern rus l’ha inclòs a la llista d’“agents estrangers”. Cada vegada que intervé en un mitjà rus ha d’informar d’aquesta etiqueta. “És com un mantra, una oració. Després puc parlar”, explica.
Al principi, Rússia va enviar les tropes a diverses regions d’Ucraïna, però assegura que l’objectiu és el Donbass. Ens ho podem creure?
No s’ha de creure el que diu el Kremlin; en tres mesos i mig han donat explicacions contradictòries. I l’operació militar no té objectius. Ningú de la classe dirigent no debatrà mai un pla seriós d’una estratègia pròpia. Forma part del capitalisme rus de les matèries primeres, incapaç de crear condicions per al desenvolupament propi. Els recursos energètics serveixen per al desenvolupament en altres llocs del món. Per ells Rússia és un lloc amb recursos que cal vendre.
Ucraïna pot ser part d’una idea més gran: recuperar influència al món?
Putin té un únic objectiu: continuar sent el president amb el sistema actual. Es diu que han atacat Ucraïna per quedar-se Ucraïna. Estic convençut que l’han atacat perquè el suport a Putin va caure el 2020 i el 2021, i el volien aixecar. La guerra es va planejar per a tres dies, però ja dura més de tres mesos; van calcular malament aquella campanya publicitària.
Com s’explica que la majoria doni suport a Putin en aquesta campanya?
La majoria de la població russa encara no ha sentit a parlar de la guerra. No veu els programes polítics de la televisió ni llegeix la premsa d’oposició als webs. Quan un 90% o un 95 % de la població es nega a contestar als sociòlegs, aquests últims expliquen que fan costat a l’oposició i no volen dir què pensen o que no estan preparats per parlar. Però la veritat és que la gent no entén sobre què li pregunten, perquè no li interessa. Una altra cosa és que, segons avancin els fets, l’interès polític creixi, però negativament. Si una fàbrica tanca, es preguntaran per què els fan fora de la feina. I llavors sabran que hi ha unes sancions per una guerra a Ucraïna.
A Occident culpem Rússia perquè són les seves tropes les que han entrat en un altre país. Però caldria analitzar també el paper d’Ucraïna des del 2014?
El procés és més complex, però el fet és que avui l’exèrcit rus és a Ucraïna. I la responsabilitat de les accions militars actuals recau en Putin i el seu equip. Això no elimina la responsabilitat que en gran manera hi té l’elit ucraïnesa, perquè va portar el Donbass a la crisi del 2014. És il·lustratiu que Kíiv no volgués parlar amb els separatistes, que al principi eren més partidaris d’una autonomia. Volien un compromís, però Kíiv s’hi va negar. Això va crear les circumstàncies perquè el Kremlin interferís activament.
Rússia es pot convertir en una segona URSS, no ideològicament, sinó perquè quedi aïllada?
L’economia de l’URSS i la de Rússia no tenen res a veure. La soviètica era una màquina industrial enorme on els elements estaven ajustats per fer créixer la producció. La de Rússia està basada en les matèries primeres i el consum, i no pot funcionar fora del mercat mundial. Per obtenir una economia més autosuficient es necessitarien un mínim de deu anys. Però és impossible per les sancions. La industrialització soviètica es va fer de manera oberta: compraven equips i tecnologia als EUA, Alemanya i la Gran Bretanya per crear un complex industrial propi.
És important que a Rússia no se’n digui “guerra”, sinó “operació militar especial”?
Entenen que, si es pronuncia la paraula guerra, la gent voldrà explicacions. Una “operació militar especial” fa la sensació que una cosa indefinida passa lluny. La propaganda funciona. Però la realitat anirà penetrant en la consciència de la gent, malgrat que no ràpidament. ●