La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Quebec limita el bilingüisme i imposa inspeccions per protegir el francès
La província canadenca dona sis mesos als immigrants per adoptar la llengua
Vedat al bilingüisme a la província canadenca del Quebec, el territori francòfon més important d’Amèrica. Per una aclaparadora majoria parlamentària de 78 vots a favor i 29 en contra, però entre fortes protestes de les minories, el Govern de la conservadora i nacionalista Coalició pel Futur del Quebec acaba de tirar endavant una llei de protecció del francès que restringeix fortament l’ús de l’anglès a l’administració, les empreses i els centres d’ensenyament.
La nova norma dona poders policials al cos especial d’inspecció lingüística. En cas de trobar indicis d’incompliment de la quota idiomàtica, els agents d’aquest òrgan podran fer entrades i escorcolls per fer provisió de proves.
A més, i a partir del maig del 2023, els immigrants i refugiats que faci més de sis mesos que són al Quebec ja només podran comunicar-se amb l’administració i rebre els seus serveis mitjançant documents, informes i consultes en francès.
L’anomenada llei 96, que amplia i reforma la llei 101 aprovada el 1977 per consagrar la primacia del francès a la província, imposa aquesta llengua com a única i obligatòria en tots els òrgans dels diferents municipis i a les empreses amb més de 25 treballadors, a partir del 2025. Aquestes companyies, i ja no només les d’almenys 50 treballadors com fins ara, hauran de demostrar davant l’Oficina de la Llengua Francesa del Quebec que utilitzen aquest idioma “de manera generalitzada”.
En l’administració de justícia, el ministre del ram podrà prohibir que els tribunals de la província, reconeguda com “una nació dins del Canadà”, imposin fluïdesa en francès i anglès als seus jutges; en principi n’hi haurà prou que ses senyories coneguin a la perfecció la que de fet és l’única llengua oficial... per bé que hi pot haver excepcions per assegurar l’accés dels ciutadans a la justícia.
De fet, la llei reconeix als quebequesos el dret a buscar la justícia en els dos idiomes. Una altra cosa és que aquest dret es pugui complir a la pràctica, segons assenyalen alguns analistes escèptics amb les salvaguardes introduïdes en la normativa.
Amb la sanitat passa una cosa semblant. El primer ministre, François Legault, va assegurar que la llei no s’aplica als serveis de salut, que tothom podrà continuar rebent fent ús de l’anglès. El text indica que les agències governamentals “poden utilitzar un idioma que no sigui el francès quan així ho requereixin la salut, la seguretat pública o els principis de la justícia natural”. Però un altre article aclareix que un òrgan oficial no pot “fer ús sistemàtic d’aquest altre llenguatge”. D’aquí ve que el líder de l’opositor Partit Liberal del Quebec (PLQ), Dominique Anglade, afirmi que l’articulat de la reforma manté “zones grises i motius de preocupació”.
En educació, la llei limitarà la quantitat d’estudiants que poden ingressar en universitats on l’ensenyament s’imparteix en anglès. Aquesta proporció no podrà superar la de l’any escolar anterior al centre, ni el 17,5% de la població estudiantil total al Quebec, un índex ajustat a la quota real d’estudiants universitaris que es formen efectivament en anglès (un 17%), davant el 9% de quebequesos que fan servir aquest idioma a casa. El sobiranista Partit Quebequès volia reduir a un 9% la quota d’universitaris anglòfons, mentre que els liberals del PLQ defensaven un límit d’un 50%.
La regla dels sis mesos imposada als immigrants i refugiats va ser especialment criticada en les manifestacions públiques contra la llei. La formació d’esquerra Quebec Solidari –els seus 10 par
La nova llei reforça la vigilància lingüística amb nous poders d’entrada i escorcoll per als inspectors
lamentaris van votar a favor de la reforma– es va comprometre dissabte a suprimir l’esmentat termini de mig any per als immigrants i a reconèixer oficialment un estatus especial per a les llengües indígenes si arriba al poder.
Les protestes contra la reforma van ser especialment nombroses a Mont-real, la ciutat més poblada de la província (amb 1,8 milions d’habitants) i la que més parla anglès i altres llengües diferents del francès. La Junta Escolar d’Anglès de Mont-real va anunciar divendres que recorrerà contra la llei 96 als tribunals, ja que considera que el text “viola el dret de la comunitat anglòfona a administrar i controlar les seves institucions educatives en virtut de la Carta Canadenca de Drets i Llibertats”.
La protecció lingüística al Quebec encara pot portar cua. ●