Punset, l’alcalde impossible

Amb retòrica bullida, Jaume Collboni acusa l’alcaldessa Ada Colau de precipitar la campanya un any abans de les eleccions. És una estratègia comuna a tots els partits, que han aprofitat el cap de setmana per, impúdicament, anunciar-nos que falta un any per a les eleccions municipals. És una exhibició de desvergonyiment i frivolitat que agreuja el descrèdit de la política. També es parla de la necessitat de trobar un candidat de dretes (o independentista) amb prou potencial i carisma per imposar-se com a alternativa, potser perquè les alternatives d’esquerres (o independentistes) no tenen, avui per avui, res a fer contra Colau. L’alcaldessa domina l’escena i sap instrumentalitzar les antipaties i simpaties que provoca. Amb un domini virtuós del populisme lacrimogen, sap ficar dins del mateix sac la ràbia caricaturesca i reaccionària de tuitaire amb els arguments i les crítiques racionals i ho transforma tot en una amalgama victimista (de gènere o de classe) per, alehop, tornar a guanyar.

Diumenge, La 2 va emetre, al programa Imprescindibles, un documental monogràfic dedicat a la figura d’Eduard Punset. És un cas de transició intel·ligent de la política a la divulgació científica. El documental recorda que Punset havia fet proselitisme d’idees que avui s’han normalitzat (sobre el canvi climàtic, la revolució energètica o la transcendència de les epidèmies), però com que la condició de pioner és temerària, no va connectar amb les pulsions electorals de l’època. Una d’aquestes idees genuïnament punsetianes: “La solució als problemes del món no és ideològica. És lògica”.

No crec que cap dels candidats a l’alcaldia de Barcelona que ara es vanten de malbaratar un any de legislatura amb l’espectacle de la gesticulació electoralista hi estigui d’acord. Si alguna cosa defineix la Barcelona dels últims anys (també dels anys previs als mandats de Colau) és la perseverança frívola, irresponsable i intransigent contra qualsevol forma de lògica.

Potser per commemorar els 40 anys de l’ingrés d’Espanya a l’estructura militar de l’OTAN, la ministra Margarita Robles va acceptar ser entrevistada per Carlos Herrera a la Cope. Robles va assumir la condició d’entrevistada entestada a no respondre a cap pregunta. Els seus interlocutors, en canvi, van assumir la condició d’entrevistadors que, digui el que digui l’entrevistat, no canviaran de parer. Modificar les opinions en funció de les evi

Anunciar que falta un any per a les eleccions agreuja el descrèdit de la política

dències i de l’intercanvi d’idees és una extravagància. En això Punset també va ser un heretge. A la seva neta li deia que si les molècules i els àtoms evolucionen permanentment en funció de si són sòlids, líquids o gasosos, ¿per què no han d’evolucionar les opinions i el cervell d’una persona? D’una persona intel·ligent, s’entén.