La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez anuncia més despesa militar en el 40è aniversari de l’ingrés a l’OTAN
El Rei qualifica de “pas històric” l’entrada d’Espanya a l’Aliança el 1982
El 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a l’OTAN va servir ahir per escenificar al Teatro Real la posada en marxa del compte enrere per a la cimera “històrica” que l’Aliança Atlàntica celebrarà –d’aquí a un mes– a Madrid per fixar el full de ruta durant la pròxima dècada. Davant un pati de butaques al màxim nivell institucional, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va qualificar d’“imprescindible” augmentar la despesa en Defensa a fi de garantir la seguretat a Espanya.
Espanya va gastar un 1,03% de la seva riquesa en Defensa el 2021. És el penúltim país de l’OTAN –només per davant de Luxemburg– en inversió militar. Un lloc als vagons de cua que el Govern espanyol sembla disposat a voler canviar. “Transmetré als espanyols que hem de fer aquest esforç, perquè és molt més gran el cost de quedar-se de braços plegats mentre es posa en perill el més elemental, el més fonamental de la nostra societat, com és la llibertat i el nostre model de convivència pacífica i democràtica”, va assegurar el líder de l’Executiu davant el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i representants dels altres 29 països que integren l’Aliança.
Sánchez no va concretar com s’afrontarà aquesta inversió militar més important ni quin seria el volum recollit als pròxims Pressupostos Generals. Però sí que va dir que l’augment de la despesa serà imprescindible per reforçar “les capacitats de dissuasió modernes, capaces i disponibles”. Fonts del Ministeri de Defensa fixen l’objectiu en un 2% per al 2030; estaríem, per tant, davant un pronunciat increment –gairebé el doble–, que es materialitzaria de manera gradual: d’un 1,03% a un 2% del PIB aquesta mateixa dècada.
L’augment en Defensa anticipa una nova esquerda en el Govern de coalició. Els ministres liles, que no solen anar a actes institucionals de Defensa, no van assistir ahir al Teatro Real, com tampoc no està previst –ara per ara– que vagin a la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a Madrid el 29 i 30 de juny. El portaveu de Podem, Javier Sánchez, va aprofundir en aquesta divisió en una roda de premsa celebrada també al matí: “A nosaltres, si ens fan triar entre més despeses de defensa o més despeses socials, la nostra prioritat és la despesa social”.
Sí que van donar suport a Sánchez set ministres socialistes: Presidència, Defensa, Interior, Afers Exteriors, Justícia, Hisenda i Agricultura. Quan es va acabar l’acte, Félix Bolaños i Margarita Robles van conversar breument amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. El ministre de la Presidència és el designat per la Moncloa per a la interlocució en temes jurídics, entre els quals hi ha pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa més de tres anys que té el mandat caducat.
Abans d’aquesta breu trobada, el rei Felip VI es va adreçar
Fonts de Defensa fixen l’objectiu en un 2% del PIB per al 2030, gairebé el doble del que s’hi destina ara
als més de 300 assistents per qualificar l’adhesió d’Espanya a l’OTAN fa quatre dècades de “pas històric”. Uns 40 anys en què, pel monarca, si bé Espanya “s’ha beneficiat” de la seguretat que proporciona l’Aliança Atlàntica, del seu gran impacte en la modernització de les capacitats militars nacionals i de l’estatus internacional que la pertinença confereix als seus membres, l’OTAN “s’ha vist afavorida” per la situació estratègica d’Espanya i pel seu compromís en l’aportació militar.
El Rei, que després va oferir un dinar al Palau Reial per coronar l’acte commemoratiu, va assegurar que Espanya “no escatimarà esforços” per garantir l’èxit de la cimera de l’OTAN, que “lamentablement” se celebrarà en “unes circumstàncies no desitjades” després de la “inacceptable agressió” russa contra Ucraïna. “El que està en risc no és només la sobirania d’Ucraïna, sinó centenars de milers de vides innocents i la pau a tot el continent europeu”. ■