Junts carrega contra l’estratègia d’ERC a Madrid: “Ni peix ni cove”

querelles al jutge, per la qual cosa no veu oportú el sobreseïment provisional, atès que, a parer seu, cal analitzar si s’hi acumulen altres querelles derivades de la investigació feta per Citizen Lab i que revela l’espionatge a més de 60 líders, periodistes i advocats de l’entorn independentista. “És de sentit comú que el sistema penal no pot mantenir obertes paral·lelament diferents investigacions pels mateixos fets i dirigides contra els mateixos organismes o persones, i que no tindria sentit que 65 jutjats diferents remetessin 65 comissions rogatòries per preguntar les mateixes dades”, afirma el lletrat en el recurs.

A més, recorda que des del 4 de febrer del 2021 consta a la causa la resposta de la comissió rogatòria enviada a Irlanda, en què s’indica que les dades informàtiques sol·licitades –els registres de WhatsApp que acreditin l’atac dels mòbils amb Pegasus– són als Estats Units. Tot i això, manté Van den Eynde, el jutge no ha pres “cap decisió sobre si instar a la reclamació” d’aquestes dades.

En el mateix sentit es va pronunciar ahir Maragall, que, malgrat reconèixer l’efecte “positiu” de la decisió en la mesura que congela els terminis judicials per a la instrucció, va defensar que el jutge disposa de prou material per continuar amb les indagacions sense necessitat de paralitzar-la gràcies a les últimes informacions disponibles sobre el presumpte espionatge a líders independentistes. “Hi ha moltes altres coses per fer”, va concloure el regidor republicà. ●

“Ni peix ni cove”. Aquesta és l’expressió que va fer servir ahir el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, per referir-se a l’estratègia d’Esquerra Republicana a Madrid, al Congrés dels Diputats. D’aquesta manera, amb al·lusió i en contraposició al tradicional peix al cove que practicava antigament Convergèn

Josep Rius assenyala a Gabriel Rufián que s’hauria de “preocupar menys” del que passa a Waterloo

cia, el també vicepresident de la formació va valorar els resultats que obté el seu soci en el Govern de la Generalitat en les negociacions amb l’Executiu central.

JxCat va tornar a retreure als republicans, en un altre desacord, que els pactes que segellen amb el PSOE després no es compleixen.

Rius va enumerar tres qüestions troncals: la taula de diàleg, ara congelada sine die; la llei de l’audiovisual –ERC va donar suport als comptes públics al desembre a canvi de l’acord audiovisual, tot i que la setmana passada hi van votar en contra–, i el blindatge de la immersió lingüística mitjançant l’aprovació de la llei Celaá, sobre la qual Junts advertia des del principi que no protegia el model d’escola catalana.

El retret va arribar després que la setmana passada Gabriel Rufián assenyalés els comuns per erosionar-los –i de passada obrís un altre motiu de malestar entre els socis– dient a Jaume Asens, president d’Unides Podem al Congrés, que “deixés d’anar a Waterloo”, on viu Carles Puigdemont.

“Alguns líders independentistes s’haurien de preocupar menys del que passa a Waterloo i preocupar-se més del seu balanç al Congrés”, va afirmar el portaveu de JxCat sense esmentar explícitament el líder dels republicans a la Cambra Baixa, a qui després va acusar de fer servir declaracions d’aquesta mena per aixecar “cortines de fum” que tapin els resultats que obtenen quan negocien.

“Quan es tracta de salvar Espanya, PSOE i PP fan pinya. L’independentisme n’hauria de prendre nota i aprendre’n la lliçó”, va concloure Rius. ●