Qui frena la inversió a Catalunya?

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

La inversió de l’Estat a Catalunya havia de millorar substancialment el 2021. La llei dels pressupostos estatals per a l’any passat preveia el finançament de projectes per valor de 1.999,3 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 48,1% respecte als pressupostos del 2018. Aquest import superava en més del doble la mitjana del conjunt de les autonomies, que era del 19,7%. La realitat, però, és que només es van invertir 739,7 milions d’euros, el 9% de tota la inversió regionalitzable. En concret, el grau d’execució pressupostària a Catalunya va ser del 35,7%, mentre que a Madrid va arribar al 187,3%, ja que es va executar molt més del que s’havia pressupostat inicialment.

Tot i això, el que va passar el 2021 no és extraordinari. Passa cada any des de fa molt de temps. El focus de la culpabilitat no s’ha de dirigir només cap a l’Administració central. Com hem dit en altres ocasions, no tot és culpa de Madrid, ni de bon tros. A Catalunya tenim també una gran part de culpa del que succeeix.

Mentre que a la comunitat madrilenya, igual com en moltes altres comunitats autònomes, la inversió programada als pressupostos de l’Estat s’executa amb celeritat i eficàcia, a Catalunya es col·lapsa. No només passa amb les inversions públiques procedents de l’Administració central, sinó també amb les que s’assignen i s’aproven en els pressupostos de la Generalitat.

Resulta molt difícil pensar que pugui existir una mà negra que freni des de Madrid les inversions públiques a Catalunya, ja aprovades i pressupostades. Hi pot haver desídia, ja sigui administrativa o política, per part dels funcionaris. Potser els canals de comunicació entre l’Administració central i l’autonòmica no flueixen adequadament. El que sí que és cert és que els projectes aprovats i assignats xoquen, en el moment de la licitació i de l’execució, amb un teixit social, econòmic i polític complex com és el català, en el marc d’un territori densament poblat, que frena i dificulta el desenvolupament de les obres públiques en una fase de la realització o una altra. El que ha passat amb la paralització de l’ampliació de l’aeroport, quan hi havia 1.700 milions d’euros damunt la taula, n’és un exemple. L’etern retard dels cinturons de ronda del Vallès n’és un altre. El mateix passa amb l’ampliació del port, la millora de Rodalies, el nus ferroviari del Llobregat, les instal·lacions d’energies renovables, el trasllat de l’hospital Clínic, entre moltes altres iniciatives frenades, com és la millora de la xarxa viària en molts punts, la construcció d’habitatge social o fins i tot de centres educatius per eliminar els barracons.

Seria molt oportú analitzar a fons, definitivament, el que ocorre amb la gestió i l’execució de les obres públiques a Catalunya. S’ha de resoldre aquesta anomalia que perjudica tant la competitivitat del país i el benestar dels ciutadans. Se’n poden fer moltes disquisicions, però el més adequat seria analitzar cada projecte pressupostat, veure el que ha fallat, extreure’n les conclusions pertinents i adoptar les millors solucions per resoldre els problemes per sempre. A la Generalitat li correspondria efectuar aquesta investigació o, en el seu defecte, als col·legis professionals o alguna consultora independent i solvent.

El dany que ocasiona el retard constant de les inversions públiques a Catalunya és enorme. La patronal Foment del Treball valora en 28.000 milions d’euros els diners que caldria invertir a Catalunya per cobrir el dèficit d’inversions que arrossega des de fa anys, una xifra que la Cambra de Comerç eleva fins als 45.000 milions. No podem continuar incrementant aquestes xifres any rere any. Cal urgentment un pla de xoc que afronti l’execució a curt i mitjà termini de tots els projectes pendents, que són claus per al futur. ●

S’ha de resoldre definitivament el col·lapse en l’execució de les obres públiques