Bo juvenil per llogar un habitatge

Apartir del dimecres 8 de juny entrarà en vigor a Catalunya el bo d’ajuda als joves d’entre 18 i 35 anys que vulguin llogar un habitatge. Els beneficiaris d’aquesta mesura, anunciada al gener però a la qual es va posar data ahir, podran rebre 250 euros al mes durant dos anys amb la finalitat de complementar els seus recursos per llogar un pis. Els aspirants hauran de complir una sèrie de requisits, però es calcula que els 200 milions d’euros pressupostats aquest any permetran que entre 60.000 i 70.000 persones es beneficiïn d’aquesta mesura.

El Govern espanyol atribueix aquesta iniciativa a la seva inquietud per la sort dels joves. De motius no n’hi falten. És molt preocupant, per no dir alarmant, que en l’actualitat amb prou feines el 15% dels joves espanyols d’edats compreses entre els 16 i els 29 anys hagin pogut emancipar-se, abandonant l’habitatge patern i establint-se pel seu compte, en solitari o amb altres persones.

Aquesta dificultat per aconseguir un habitatge propi, o compartit, ens parla de la precarietat laboral en què viuen tants joves. Podria argumentar-se, amb raó, que als 16 anys difícilment es poden haver reunit els recursos econòmics per aconseguir un domicili particular. Però a un pas dels 30, i no diguem als 35, una persona que tingui, posem per cas, cinc, deu o quinze anys de trajectòria laboral hauria de guanyar prou diners per poder obrir-se camí i independitzar-se sense necessitat de rebre aquests 250 euros mensuals d’ajuda estatal. Està bé que s’apedaci aquest dèficit de recursos amb una mesura com la que ens ocupa, que en molts casos pot ser decisiva per encarrilar la vida d’un jove. Però hi ha qüestions de més dimensió estructural que són les que propicien la precarietat laboral dels joves, amb tot el que se’n deriva, i contra les quals també caldria actuar.

El bo jove de lloguer és la mesura estrella del Pla d’Habitatge 2022-2025, dotat amb 1.700 milions d’euros i presentat pel Govern central al gener. Aquest pla va en paral·lel a altres com el de Recuperació i Resiliència, que amb 4.400 milions d’euros de dotació ha de contribuir a renovar el parc immobiliari construït, intervenció que sovint és més econòmica que la demolició de construccions preexistents i la substitució per altres de nova planta. Mentrestant, la llei de l’Habitatge, un dels compromisos legislatius de l’actual Govern central per a aquesta legislatura, es continua demorant, retard que provoca diferències entre el PSOE i UP, com també amb les autonomies. ●

L’Administració donarà fins a 250 euros al mes per ajudar a pagar el lloguer