Les arts de Colau

L’entrevista que va publicar diumenge La Vanguardia a l’alcaldessa Ada Colau va ser molt interessant. Va revelar aspectes coneguts de la personalitat de l’alcaldessa i també moments de la temperatura que hi ha a la ciutat ara que falta un any per a la baralla electoral. El més destacat és una cosa, que per sabuda no deixa de sorprendre. L’alcaldessa té un pla, un pla que pensa seguir fins a l’última gota de suor perquè sap que és el que li funciona realment amb les bases, amb el seu públic i amb tothom qui d’una manera o una altra viu connectat a la maquinària dels comuns.

Ella no pensa desviar-se del missatge segons el qual està construint a la ciutat un relat diferent, d’una mobilitat més sostenible, i que realment està conjuminant una ciutat millor. Són missatges clars avalats per l’artilleria dels seus seguidors i amb el pressupost de tothom, que ja l’han col·locada en el primer pla de la contesa electoral, quan falta un any. El primer tinent d’alcalde i presumible candidat socialista, Jaume Collboni, ho va avançar l’altre dia: Colau ja està en campanya, i això no pot ser bo per a la ciutat. El regidor del PSC no deixa de tenir raó, però això importa per guanyar el desafiament electoral? Hauria d’importar, però no sempre hi influeix. I si hi influeix és a favor de qui no té escrúpols a l’hora d’organitzar l’escenari com més li plagui. S’ha comentat més d’una vegada l’especial habilitat que té Colau per moure’s en el terreny de la baralla en la distància curta. Sap girar-se amb destresa en el fang i després portar un immaculat vestit jaqueta blanc a l’entrevista que li van fer els col·legues Enric Sierra i Ramon Suñé. Parla al seu públic, però mira de no trencar la vaixella dels que no la voten per si en aquesta contesa electoral de futur incert pogués pescar un nutrient paquet de vots.

De fet, l’última publicació que ha posat en circulació l’equip de Colau, Barcelona guanya vida, no deixa de ser un catecisme abreujat de les bondats dels comuns per repetir quatre anys més al capdavant de la ciutat de Barcelona. Collboni marca Colau més de prop, però haurà d’intensificar la baralla si no vol que el missatge de l’alcaldessa arribi més nítid que no pas el seu. El tercer aspirant al ceptre d’alcalde, Ernest Maragall, també haurà d’aportar idees, propostes i gestió ciutadana, al marge de l’ideari independentista per intentar que la seva proposta sigui més global.

De moment les coses estan així: una alcaldessa que ven la seva lluita antielits per continuar a l’elit, un independentista que aspira al càrrec malgrat l’edat que té i tot i els menyspreus del seu propi partit, i un candidat constitucionalista que té el repte d’engrandir la seva presència i aconseguir que gent que no votaria el PSC el voti l’any que ve pel bé de la Barcelona que propugnen. Falten per aparèixer alguns actors electorals, però les coses no es mouran d’aquest quadre de comandament. Tic-tac.

L’alcaldessa s’adreça al seu públic però mira de no trencar la vaixella dels que no la voten