La Vanguardia (Català-1ª edició)
Punt i a part a Can Geli
L’històric local de la llibreria gironina, amb 143 anys d’història, tanca avui després de ser adquirit pel negoci contigu, la també centenària joieria Quera
El que no sigui a Can Geli no ho trobaràs pas enlloc”, diu la dita popular que qualsevol gironí d’una certa edat ha sentit o ha pronunciat alguna vegada. Amb un fons que en algunes etapes ha arribat a superar els doscents mil títols de tots els temes imaginables, perfectament classificats a les centenàries prestatgeries del negoci i del soterrani, la Geli, amb 143 anys d’història, és una de les tres llibreries més antigues de Catalunya. Avui serà l’últim dia d’activitat per a un local amb una trajectòria que es va començar a escriure el 1879 amb un altre nom, Librería San José –es va inaugurar un 19 de març–, enfocada eminentment al clergat i on es venien bíblies, devocionaris, estampes, rosaris i fins i tot partícules de missa.
Aquest tancament no vol ser un punt final, només un punt i a part. “La idea és continuar. Em vull jubilar sent llibreter”, explica Pere Rodeja, l’actual propietari, que divendres va atendre La Vanguardia a la rebotiga de la llibreria sense dissimular una certa tristesa per haver d’abandonar d’aquí pocs dies el que ha estat la seva llar des de fa gairebé 59 anys. “Vaig néixer aquí i per això estic trist, però el món i la vida evolucionen, i ara que hem passat el dol toca buscar una solució”, expressa. I aquesta solució passa per trobar un altre local al nucli antic, perquè “Geli és Barri Vell” i no tindria sentit ubicar-se en un altre indret de la ciutat.
Ha donat una ullada a quatre o cinc locals i ara és qüestió de fer números, una decisió que no vol demorar més enllà del 2022. “Però la Geli com a tal no desapareixerà pas”, adverteix Rodeja als veïns i clients que els últims dies, després d’assabentarse de la notícia, s’han deixat caure pel negoci per demostrar que estan tristos per la pèrdua d’una llibreria històrica.
La família va acceptar, després de mesos de molts dubtes, l’oferta que els va fer el negoci contigu, també centenari, la joieria Quera, per quedar-se amb el local. “Va ser una decisió familiar”. No ha estat ni de bon tros la primera oferta que han rebut d’un local situat a la prolongació de la Rambla, al carrer Argenteria, en ple eix comercial. Els últims vint anys havia rebutjat entre cinquanta i seixanta ofertes de tota mena, alguna fins i tot per aconseguir tot l’edifici. Però Rodeja sempre va ignorar aquests cants de sirena.
No ha de ser fàcil abaixar la persiana per a algú que ha nascut i crescut entre llibres i que ha viscut i gaudit de l’ofici “de
“La idea és continuar, em vull jubilar sent llibreter”, diu Rodeja, que ara busca un espai al Barri Vell